fons de pantalla

Camí de TV3

2012-01-27T00:49:00.012+01:00

Aquest diumenge al vespre vaig veure que per la tele anunciaven que el programa d'aquest dijous del Banda Ampla de TV3 aniria sobre temes de l'espai i l'exploració de l'univers.

Se'm va acudir fer un tweet que resulta que algú del programa va veure i va anar al meu perfil del twitter, d'allí cap aquest bloc i d'aquí cap a l'altre bloc Camí de Mart. Com a conseqüència em trucaven el dimarts a veure si volia anar al programa, i vaig dir que si.

A l'acabar el programa la Lídia em va dir que va ser ella qui va veure el tweet, qui va seguir el fil i al trobar el bloc va dir "aquest l'hem de fer venir."
Ha estat una experiència molt maca participar en el programa i agraeixo a tot l'equip l'atenció rebuda.

A la sortida l'Ana Bru, que és qui té la concessió de Virgin Galactic a Catalunya i que també va venir com a convidada, em va donar la seva targeta per si m'animava a fer un vol a l'espai amb l'Space Ship Two. A casa ja m'han dit que m'ho tregui del cap.

Cafeteres

2012-01-23T14:01:00.008+01:00

Recordeu aquest entranyable post d'ara fa un parell anys?

Doncs vinga, per a tots aquells que encara no teniu una cafetera, Carolina us presenta un nou videorama ...

... eps!, que aquesta vegada hi ha una segona part i una tercera amb les conclusions.

Apple Education Event

2012-01-20T22:19:00.013+01:00

Apple va fer l'altre dia la keynote sobre les seves novetats en educació. Trobo molt bé que aquesta empresa faci un esforç per donar una empenta al sector, que li convé.

Les novetats van ser en software i són un renovat lector de llibres digitals iBooks2, un nou i molt fashion editor de llibre digitals iBooks Author i una eina que crea un espai per crear aules virtuals, seguir cursos, ... que en diuen iTunesU.

Podeu veure la keynote sencera en aquest vídeo.

Fins aquí la part que considero positiva. Ara bé ...

... sense haver provat cap d'aquest productes, que estic segur que estaran molt ben fets com tots els que fan la gent de Cupertino, hi veig algunes petites salvetats en això de "voler revolucionar l'educació".
Si, ara toca la meva part rondinaire.

Hi veig tres grans problemes per a que l'iPad sigui la sol.lució per la digitalització personalitzada de l'educació:
1) és massa car (sobretot aquí) com per a que la canalla vagi amunt i avall amb ell.
2) un iPad brilla com un ordinador, no és tinta electrònica i per tant cansa la vista si se'n vol fer un ús equivalent a substituir els llibres.
i 3) és un sistema privatiu tancat on només hi poden accedir aquella (petita) part de la població que també tenen un aparell d'Apple.

La keynote d'ahir no soluciona cap d'aquest tres problemes, només ho podríem considerar com una revolució en l'ensenyament dins d'un dels camps de distorsió de la realitat de l'enyorat Steve Jobs.

El millor de tot, i això és precisament el que m'agrada d'Apple, és que podrien haver obert un camí per a on tothom hi vulgui anar.

SOPA: Hollywood contra Silicon Valley

2012-01-18T18:59:00.005+01:00

No se si algú s'estranyarà si dic que jo les pelis les segueixo llogant al videoclub de tota la vida. Quasi mai les miro a la tele i molt poques vegades en miro per internet. Si es creen lleis com la Sinde o la SOPA per protegir-les de visionats "il.legals" via la xarxa, a mi no es pas que m'afecti gaire.
No obstant, estic en contra d'aquests tipus de lleis perquè son l'eina i l'excusa perfecte per a represaliar altres coses.
Per una banda tinc ganes de veure com s'ho farà la xarxa per burlar la llei Sinde i per altra banda penso també que estaria bé que la gent deixi de dedicar tantes hores a consumir les clàssiques super-produccions i miri altres continguts.

En volten moltes per la xarxa, però jo he tret el dibuix de SOPA de la Mafalda del bloc Bloctecnia. Us recomano veure la resta.

La biografia d'Steve Jobs

2012-01-17T18:26:00.005+01:00

He començat a llegir la biografia d'Steve Jobs. De moment porto només els primers capítols i després d'haver vist la pel.lícula Piratas de Silicon Valley aquest estiu i llegit fa poc el llibre d'Sculley, doncs bé, en aquesta famosa biografia no hi ha gaire res més de nou respecte del que va passar als anys 70 i 80. Tinc ganes d'arribar als següents capítols per veure com va anar als 90 i a la primera dècada dels s XXI.
Ja faré una actualització del post amb un comentari al respecte.

Però si he escrit el post abans de acabar el llibre, és per recordar que aquest dijous 19 hi ha keynote, la primera després de la seva mort. No soc un fanboy d'Apple, però si que ho era de les keynotes del Jobs, i molt.
Hi ha qui diu que aquesta setmana Apple entrarà en el món dels llibres de text educatius i que ho farà amb la mateixa empenta com ho va fer amb la industria musical ara fa una dècada. Veure'm com va.

Actualització : Jo diria que gaire bé el 90% del que s'explica en el llibre ja ho sabia, tot i així ha estat un d'aquells llibres que m'han atrapat fins al final.
La darrera part del llibre coincideix amb els anys en que jo he seguit d'aprop tot el món d'internet i tot el que s'hi explica, excepte coses més personals d'ell, és com si ja ho hagés vist des de primera fila, tot molt proper.
També ha estat molt bé poder anar buscant per internet o mirant pel Youtube tot allò que s'hi va explicant.

Explicar-nos bé

2012-01-12T19:26:00.002+01:00

Sempre he pensat que, com a país, ens expliquem molt malament als de fora i que ara no estem aprofitant gaire bé això d'internet per fer-ho millor.
Per això m'ha fet gracia anar a la biblioteca i demanar aquest llibre que tenia a tasques pendents des de feia temps.

Sortida del Sol per Any Nou

2012-01-01T13:02:00.015+01:00

Santuari de Bellmunt, Osona. (1.246m) 1/1/2012

Una història fascinant

2011-12-30T19:15:00.007+01:00

Veig que el nombre de posts escrits aquest any ha minvat força respecte a altres anys anteriors. La causa és sens dubte l'augment de la meva activitat en altres mitjans com el twitter, el G+ o el facebook, i en els darrers mesos el nou bloc.
M'haureu de disculpar però em fa por que durant el proper any també serà així, sobretot pel que fa a Camí de Mart doncs és un tema que em té força enganxat.

És que és una història realment fascinant, a veure on podeu trobar res semblant ...

Tenim un protagonista memorable, el robot més sofisticat construït mai.
És el relat d'un viatge sense retorn a un altre món, que podem seguir gaire bé en temps real per que és una història que està passant ara mateix, en aquest moment.
És una història èpica, en que es va a buscar evidències que poden capgirar la percepció de l'univers que té tota la humanitat. Anem tan lluny per saber més coses de nosaltres mateixos.
És una història llunyana, molt i molt llunyana que per veure (o imaginar) on passa només hem d'aixecar el cap una nit i mirar el cel estrellat.

Passen coses, moltes coses, si no cada dia, si que quasi bé hi ha quelcom a explicar cada setmana.
És un relat amb els seus moments vibrants, com ara l'enlairament, o increïblement emocionants com serà l'arribada a Mart. Seran uns minuts d'infart.
Hi ha emoció, drama i tragèdia, recordem que la sonda russa que també havia d'anar a Mart va fallar i a mitjans de gener es desintegrarà contra l'atmosfera terrestre.
És una història ben planificada, seqüenciada, amb un guio definit i calculat, sotmès a milers imprevistos que en qualsevol moment poden posar a prova l'enginy del(s) protagonista (es), l'MSL Curiosity (i l'equip que el fa anar).

Hi han hagut al llarg de la història relats semblants, però no hem tingut la ocasió de viure'ls tan detalladament com ara amb les eines 2.0, i per tant comprendreu que m'ho estigui passant pipa amb el bloc.
De totes maneres, si voleu, ens seguirem veient per aquí. Bon Any Nou!

Bon Nadal

2011-12-24T11:50:00.004+01:00

Que cadascú trobi el Nadal que està buscant ...

Eliyahu M. Goldratt (1947-2011)

2011-12-15T19:51:00.005+01:00

Fa unes setmanes vaig saber de la mort del Dr. Eli Goldratt i tenia pendent escriure'n un post abans de final d'any, doncs és un dels autors que més m'ha influenciat.

Mireu, jo vaig estar treballant uns anys com a comptable i sobretot en comptabilitat de costos. Durant aquests anys hi havia quelcom a la feina que no m'acabava de quadrar del tot, fins al punt en que vaig acabar dubtant de mi mateix.
Va ser gràcies al llibre La Meta (The Goal, 1984) del Dr. Goldratt que vaig endreçar alguns conceptes i redefinir la meva manera de veure que és i com funciona una empresa.
El llibre és una novel.la on s'explica la Teoria de les Limitacions (T.O.C. Theory Of Constraints), aquesta teoria en certa manera vindria a ser com una mena de sopa d'all , però que va molt bé per endreçar les idees.
A més també va publicar altres llibres com No es questión de suerte ( Its not luck, 1994) o Cadena Critica (Critical Chain, 1997).

No entraré pas en detall de tot això però per si en voleu un tastet al Youtube hi he trobat la versió en pel.lícula de La Meta, ... un pel carrinclona però vaja, 100% recomanable doncs la TOC també es pot aplicar a altres aspectes de la vida.

Recondita armonia

2011-12-05T01:35:00.006+01:00

Aquest cap de setmana han dedicat l'Òpera en Texans del Canal 33 a una de les millors obres de Puccini, Tosca.

Ha estat un programa fantàstic, simple, elegant, superb, .... brutal! com dirien ells.
Però, alerta! aquesta vegada hi hem trobat un però, ... un PERÒ a més en majúscules. Resulta que s'han deixat, ai las! ni més ni menys que de mencionar-hi el recondita armonia!
D'ençà que vaig saber que aquest diumenge tocava Tosca que la musiqueta ha estat voltant pel meu cap i a mesura que anava passant el fabulós programa aquest immemorable fragment no sortia per enlloc.
A veure, no és que jo hi entengui gaire d'òpera, més aviat no hi entenc gens ni mica, però és que aquesta ... aquesta me la sabia!
Tot seguit li vaig comentar al @ramongener pel twitter, i em va contestar que si, que tenia raó però que en 30 minuts no hi cabia tot.

Bé, com que ja sabem que a la tele no hi ha temps per tot però al blocs si, doncs uns poso el recondita armonia i ara podem discutir, si voleu, si aquesta és la millor versió que hi ha al Youtube.

Tot seguit, com no, també us enllaço el magnífic programa. ;-)

Càmera cafè

2011-11-28T18:00:00.004+01:00

Camí de Mart

2011-11-27T21:30:00.001+01:00

Benvolguts amics i amigues,

com que tot el tema del viatge de l'MSL Curiosity cap a Mart estava agafant molt protagonisme en aquest bloc, he decidit fer un petit canvi per posar una mica d'ordre i evitar confusions.

Així doncs a partir d'ara tot el que publiqui sobre aquesta temàtica ho podreu llegir al meu nou bloc

Camí de Mart

... i així fons de pantalla continuarà divagant sobre temes d'us de la xarxa amb més tranquilitat.
Els 18 post que hi havien escrits sobre el tema els he traslladat al nou bloc. S'han perdut alguns comentaris amb el canvi, però espero que us agradi el nou format.

Ens hi veiem!!

Els avis i els iPads

2011-11-15T14:30:00.003+01:00

Els nostres avis, o pares pels que ja tenim una edat, van néixer a la primera meitat del segle passat.

El més grans potser encara recorden haver viscut una guerra, però segur que tots recorden haver crescut en les penúries de la post-guerra com les que varem veure a Pa Negre.
Així com també poden recordar escoltar la ràdio en família, o la primera vegada que varen anar al cine, en blanc i negre abans de l'emoció de veure la primera peli en color.
Anaven creixent quan, poc o molt, van començar a escoltar la musica rock o folk que venia primer de l'estranger i després es va copiar aquí. Això mentre descobrien el turisme, les turistes i les vacances.
També van veure l'arribada de la televisió, l'arribada de l'home a la lluna i l'arribada dels vehicles utilitaris, per poc després veure com apareixia la musica en estèreo i la tele es tornava en color.
Sí, i també van passar d'una dictadura a una democràcia. D'anar en bicicleta a poder agafar l'avió.
Alguns d'ells encara s'han atrevit a comprar-se un mòbil, a remenar l'ordinador i a navegar per internet.

A aquesta generació, que ha viscut tot això, creieu que els pot impressionar gaire un iPad o qualsevol dels trastos de l'Steve Jobs?

Informació de valor

2011-11-14T00:21:00.013+01:00

En una societat saturada d'informació com és aquesta en la que estem, on qualsevol (afortunadament) pot aportar dades a la xarxa, jo m'atreviria a fer servir una classificació per aquest allau de dades, sense prejudici que se'n puguin fer més per a altres usos.

Primer hi han aquelles dades que directament esquivem i que evitem perdre-hi temps focalitzant-hi la nostre atenció. No tan sols em refereixo a l'spam, sinó també a aquella informació que per conjuntura d'espai o temps no volem.
Després vindria la informació que, bé, podríem dir que ens entreté o que no ens molesta. Que ens distreu i que, com a animals socials que som, ens serveix per veure que passa al nostre voltant, ja sigui proper o llunyà.
Finalment tenim aquella informació que ens arriba i que fem servir per a prendre decisions, que ens aporta valor.

Una noticia com ara la de la fallada de l'il·luminació de les pistes de l'aeroport és una informació que per a cadascun de nosaltres pot quedar encabida en qualsevol dels tres grups segons la nostra situació personal.
Penso que qui vulgui guanyar-se el sou en tot això d'internet ha de focalitzar els seus esforços en oferir informació del tercer grup si vol pretendre aconseguir els diners dels receptors.

Abans fer això era tasca complicada i per tant calia vendre la informació empaquetada en grans paquets on hi havia ( ... i encara hi ha) varietat informativa amb l'esperança que alguna o altra noticia quedés situada en el tercer grup i així deixar al client satisfet.

Mirar una pantalla és més incomode que llegir un paper i això limita molt el temps d'atenció del possible client, de manera que l'estratègia de vendre grans paquets informatius perd eficàcia a internet.

Caldria anar a buscar altres estratègies per afinar la punteria i col.locar la noticia en la forma adequada per crear valor.
Els rss, unes mètriques adequades, el feedback, la geolocalització, la segmentació, l'inmediatessa, la traçabilitat en el temps, infinitat de punts de vista, ... podrien ser aspectes que permetessin afinar una eina per poder oferir un flux informatiu de valor.

e-Periódico

2011-11-08T09:00:00.017+01:00

A partir d'avui dimarts es posa en marxa l'edició digital de pagament e-Periódico.

Podeu accedir a la portada i als continguts de la secció Gran Barcelona de manera gratuïta, però per a la resta cal pagar. De moment, i com a promoció, només valdrà 2,99€ pels tres primers mesos.
Aquesta és l'aposta de la gent d'El Periódico per tal d'aconseguir rendibilitzar l'edició digital de la seva capçalera i poder oferir periodisme de qualitat. Si en sou subscriptors, a més podeu socialitzar-ne els continguts, és a dir, podreu enviar als vostres amics aquelles pàgines que considereu interessants. També hi ha una app molt xula per a l'iPad, of course, i admeto que l'aplicació web també està molt ben aconseguida.

Tot això, i més, és el que ens varen explicar l'@Enric_Hernandez i el seu equip aquest dilluns als blocaires convocats a la seva redacció.

Jo, pels que no ho sapigueu, no tinc cap vinculació amb el sector de la premsa. M'hi varen convidar com a blocaire i afeccionat al món del 2.0.

Després de les explicacions hi va haver un debat molt interessant. Tot i que molts dels convidats no ens coneixíem personalment, de seguida varem coincidir en algunes opinions.
A veure, e-Periódico és una bona eina per a consumir a través de la xarxa els continguts que ofereix la redacció d'El Periódico en un format com el del paper. La gent acostumada a aquest tipus de format, tindrà doncs una molt bona opció, sens dubte.
L'edició en paper és un format conseqüència de les limitacions que ofereix la pròpia impressió en tinta. És a dir, no deixa de ser una forma de vendre continguts empaquetats, que té els seus avantatges, com ara l'amigabilitat del tacte i lectura del paper.

Passa però, que els frikis del 2.0 de seguida varem començar a demanar si podia fer això, si podia fer allò altre,... i els nostres amfitrions ens varen haver d'aturar i dir-nos que de moment es feia el que es podia i que, com a eina a desenvolupar, tot aniria venint.

Des de la meva opinió, la gran diferència conceptual entre les dues bandes de la taula estava en que mentre ells encara veuen el seu ofici basat en vendre continguts empaquetats, nosaltres estem ja totalment immersos en consumir fluxos d'informació.
Admeto també la meva incapacitat per definir quin dels dos models pot sostenir una iniciativa empresarial periodística a la xarxa.

Tot i que potser e-Periódico encara no és ven bé allò que els geeks voldríem, si que és un pas endavant important i és molt d'agrair a la gent d'El Periódico que hagin fet aquesta aposta, ... i també que hagin volgut compartir l'engegada amb nosaltres i conèixer la nostra opinió.

Una salutació molt gran per a la gent d'El Periódico en aquesta nova singladura i també pels companys blocaires que ens varem trobar al voltant de la taula de la seva redacció.

També ho han explicat:

- emartinborregon's notes d'Edu Martín @emartinborregon
- La lupa de Dídac Boza @didacboza
- llumperlaCLARAboia de Clara Chinchilla @c_chinchilla
- Saül Gordillo @saulgordillo ha fet un Storify i un post a seu bloc d'El Periódico en xarxa.
- També la noticia a ElPeriódico.cat
- Blog personal d'un pratenc qualsevol de Francesc Gelabert @fgelabert
- Álvaro Martínez @alvaromartinez al seu bloc : L'ePeriódico no tanca el problema, però obre la via

Reunió de blocaires a El Periódico

2011-11-07T21:27:00.014+01:00

La relació de la premsa amb el món 2.0 és un tema encara no resolt del tot. Potser per això és d'agrair, i en el meu cas un luxe participar, que els responsables d' El Periódico, encapçalats pel seu director @Enric_Hernandez, hagin convocat a una quinzena de blocaires i tuitaires aquest dilluns per la tarda a una reunió en la seva redacció per explicar-nos i comentar la posada en marxa de l'edició digital de pagament e-Periódico.

Només d'arribar ja m'hi he trobat a @fgelabert i @trinamilan ...

... i de què hem estat parlant durant dues hores i mitja? Doncs deixeu-me que això us ho expliqui, però en un altre post...

El debat de l'Osonosfera ...

2011-11-04T00:28:00.017+01:00

... vist des del meu mòbil.

.... per sort a l'Osonosfera també tenim en Jordi Vila, que ha fet més i molt millors fotos.

Bonus track : de tot plegat n'he fet un Storify.

El debat de l'Osonosfera

2011-11-03T00:01:00.001+01:00

A la reunió de blocaires osonofèrics de després de vacances ens vam proposar fer un altre debat com el de la tardor passada. Aleshores el tema d'actualitat eren les eleccions i varem fer una taula rodona per parlar sobre l'ús de les xarxes socials.

Enguany ens va semblar debatre l'ús que en poden fer les empreses d'aquestes xarxes socials i de les eines 2.0. Ens va semblar adient també fer-ho en col.laboració amb el nou centre Vic Integració Tecnològica de Vic dedicat a les noves tecnologies.
Després d'unes quantes reunions i unes quantes hores més dedicades a moure fils ha arribat el dia. Aquest dijous 3 a les 20:00 a l'auditori del VIT tindrem una taula rodona on quatre ponents moderats per @Hugo_pardo ens exposaran la seva aposta en l'ús de les xarxes socials per millorar la seva activitat empresarial. Vindran responsables 2.0 de Banc de Sabadell, Yslandia, Gaufix i Carol Bruguera. Després tindrem l'ocasió de parlar-ne tots plegats.

Ho podreu seguir via twitter i G+ amb el hashtag #empresa2_0, i segurament també via l'streaming de l'e-week, doncs la nostra iniciativa obre la setmana digital vigatana.

Us hi esperem!

Presentació a La Terrassa d'El 9 TV.

Castanyes i carbasses

2011-11-01T13:05:00.006+01:00

Sempre m'ha agradat fer la castanyada, és una festa de les quatre grans junt amb cap d'any, el carnaval i St. Joan, que una mica marquen les estacionalitats de l'any.
La tardor, el foc a fora, el pa amb tomàquet i botifarra, torrar castanyes, moniatos, panellets, moscatell, la nit, els amics...

En els darrers anys, a més ha anat prenent força el tema del hallowen , així com també el "conflicte" entre les dues formes de celebrar la data de Tot Sants.
Si bé jo en un principi era dels defensor aferrissats del la tradició pròpia, amb el temps he anat flexibilitzant una mica la meva postura fins a arribar al punt en que em sembla bé el mestissatge resultant d'agafar dels altres allò que ens pot servir per millorar.
Enguany hem decorat com mai el sopar de la castanyada amb carbasses, taronges i altres suports d'espelmes per crear un ambient més càlid i confortable, i ens va quedar molt bé. (disculpeu la qualitat de les fotos).
De fet això de buidar carbasses i posar-hi un llum a dins ja es feia per aquestes contrades antigament.

Malgrat tot, em segueixen fent molta pena aquella gent que es limita a agafar tots els tòpics d'una festa forania i ignorar tot allò que tenim aquí de tradició de la nostra terra. Pobres.

Mala Sang

2011-10-18T00:23:00.002+02:00

Immens en @gerardquintana en aquesta cançó, ... com en tantes altres coses.

Debat de tardor a l'Osonosfera

2011-10-11T21:08:00.002+02:00

De moment ja hi ha hashtag, logo i pàgina al facebook ...

Òpera en texans

2011-10-10T17:10:00.010+02:00

Jo d'òpera hi entenc poc o gens, però ja fa uns anys em vaig adonar que m'agradava i que alhora era un món que el volia anar descobrint piano piano.

Ara tenim una nova oportunitat d'anar-ne coneixent coses amb l'estrena de la primera temporada del programa "Òpera en texans", que el fan els diumenges a les 22:25 al Canal 33, o quan vosaltres vulgueu a TV3 a la carta.

No us explicaré pas res del programa presentat per Ramon Gener (bloc, twitter, facebook, slideshare i youtube ), millor us poso la promo i us animo a mirar-ho, i a seguir-ho també al hashtag #operaentexans.

Si que voldria comentar quelcom sobre Spotify, que tot i que darrerament l'havia abandonat una mica, ara l'he tornat a utilitzar.
Resulta que en el primer programa varen fer un moment Spotify on recomanaven una serie de temes. Jo com que no vaig trobar-hi cap llista per enlloc, em vaig entretenir a buscar les recomanacions i fer-la jo mateix.
Després en el segon programa em vaig adonar que no hi havien posat aquest moment Spotify i per seguir amb la inèrcia inicial em vaig tornar a entretenir en buscar uns quants temes que hi havien sortit i a complementar la meva llista d' Òperaentexans.

Via un tweet i una entrevista a RAC1 he descobert que no tenen una llista, si no que tenen un usuari i que van fent varies llistes per a cada programa. Llistes que curiosament no coincideixen del tot amb la meva. Jo per exemple hi he posat el Va, pensiero o un fragment d'Ernani citats en el programa sobre Verdi.

Arribats a aquest punt he decidit, que si puc, seguiré continuant fent la meva llista i que està molt bé això de que els seguidors d'un programa es facin també el seu recull segons els seus propis criteris.

Steve Jobs (1955-2011)

2011-10-06T09:26:00.004+02:00

One more thing ...

Premis Blocs Catalunya 2011

2011-10-02T01:08:00.014+02:00

Un any més hem d'agrair als membres d'Stic.cat la feinada d'organitzar els Premis Blocs Catalunya 2011, a ells i a tots els que hi han col.laborat. Així com també felicitar als finalistes i als guanyadors.

L'elecció de La Seu d'Urgell com a ciutat per acollir els premis ha estat per a mi un encert, doncs permet difondre la cultura del bloc pel territori i descentralitzar aquesta mena d'actes, a més ens permet sortir i veure món als assistents.

Daniel Closa, guanyador amb el bloc Centpeus en la categoria de ciència.

Bonus track: anar fins a La Seu , a més de poder fer l'acte en un magnific entorn, ha tingut un petit premi. De tornada, varem parar un moment a la collada de toses i a l'apagar els llums del cotxe es va il.luminar la via lactea i milers d'estrelles brillaven amb ràbia una nit de tardor sense núvols a 1500 metres d'alçada. :-)

Agendant on line

2011-09-26T17:16:00.005+02:00

Aquest estiu vaig passar un temps de vacances a la Cerdanya nord, la que està a França vaja. M'agrada la zona perquè és un indret molt maco i on hi han moltes coses per fer. De manera que durant aquests dies anava programant coses per omplir el temps, que si caminades, piscina, termalisme, ....
Cada activitat requereix el seu esforç i té el seu temps, de manera que intentes convinar-les per tal d'aprofitar el temps i que siguin unes vacances com cal.

Em quedaven, però un dies amb l'agenda a mig omplir. No és pas que vagi de vacances fent una apretada agenda de coses per visitar, però si que per uns moments concrets, posem pel cas el dimarts o el dijous al vespre, estaria bé sortir a donar un tomb i fer quelcom. Un concert, una fira, ... no se, coses d'aquestes que es fan les tardes d'estiu quan estas de vacances.
Doncs bé, amb aquest objectiu m'anava mirant tots els cartells que trobàvem on s'anunciaven esdeveniments, a les botigues, a la porta del super, per internet, .... fins hi tots en varis pobles em vaig trobar aquells espais que posa l'ajuntament per tal que s'hi plantin aquest tipus de cartells anunciadors d'actes i esdeveniments.

Però no m'ho feien bé, (ja tenim un altre post rondinaire, pensareu ). El tema és que per a mi l'important era que l'esdeveniment havia de coincidir amb les estones que em quedaven buides, a no ser que fos quelcom el suficient interessant com per canviar l'agenda.
De manera que el primer que em mirava de cada cartell era la data, .... i gent això era una tasca feixuga. Que els costava ordenar tots aquells cartells per data? No costava res posar un taulell tipus una setmana i posar cada cartell al seu lloc, de manera que jo hagués anat directament al dijous per veure que hi feien i m'hagués estalviat temps.

Em passa el mateix quan no estic de vacances, moltes vegades em trobo un tweet d'algú dient que esta en un acte al qual ja havia oblidat que es feia .... (doncs compra't una agenda i pren nota, em direu ara), si és una opció. Peró tinc masses coses al cap i prou feina tinc per les coses importants. Jo vull que els actes se m'agendin tot sols, poder triar en el darrer moment què faig i que per evitar massa soroll poder donar permís jo mateix a qui té capacitat per enviar actes a la meva agenda.

Carai, que sóc un friki d'això i m'empipa que encara no s'hagi millorat cap agenda com a safata d'entrada. No vull estar mirant en cinquanta llocs diferents a veure que fan ara, vull que aquests cinquanta llocs m'enviïn la informació perfectament ordenada a la meva agenda.

A veure, si algú de googleplex m'escolta i depuren el GCalendar cap a aquestes funcions, ... o algú els passa per davant.

NASA Productions presenta ...

2011-09-20T18:35:00.002+02:00

M'agraden els vídeos de la NASA, son molt didàctics, com ara aquest que il.lustra com podria ser un dels darrers planetes descoberts recentment, Keppler 16-b. Un gegant gasos orbitant un sistema binari d'estrelles a una distancia com la de Venus.

Hi han altres vídeos però que, tot i ser igual de xulos, cal agafar-los amb un cert escepticisme doncs són més aviat un brindis al sol, com ara aquest del coet SLS.

M'agrada l'esforç divulgador que fan, l'ús de les darreres tècniques d'animació i també que s'expliquin possibles propostes, però convindria especificar en cada vídeo el seu grau de realisme. Al Youtube hi han un munt de vídeos molt xulos del cancel·lat programa Constellation.
Encara hi ha molta gent d'avançada edat als EUA que esperen la seva motxilla voladora.

El català cosa de tots

2011-09-12T11:36:00.003+02:00

Malauradament, aquesta és una lluita que haurà de fer cada generació.
La plataforma Somescola.cat convoca concetracions a favor de l'escola en català el 12 de setembre, primer dia del curs escolar, a les 19h, davant els ajuntaments de tots els pobles i ciutats de Catalunya.

Ja ho tenim

2011-09-09T14:42:00.002+02:00

Si ens ho mirem detingudament hi trobaren defectes, segur, però mirem-ho amb la consciència de que, ara i aquí, necessitem discursos com aquest.

Alguns prefereixen les frases finals, jo em quedo amb el " ... ja ho tenim" (min 4:46)

Prendre notes

2011-09-05T15:38:00.009+02:00

Arrel d'un tuit, dissabte vaig llegir aquest article a l'ARA, i com que tenia una estoneta doncs em vaig dedicar a fer una tasca pendent, mirar-me això de l'Evernote amb la propina de provar també l'Springpad.
Aquestes són dues aplicacions que et permeten agafar textos, url, imatges ... de la xarxa, guardar-ho i gestionar-ho com a notes.

M'he mirat més detingudament l'Evernote, del qual en podeu trobar un bon tutorial fet per @didaquis, i us en voldria compartir algunes reflexions.

Comencem pel que m'ha agradat, la captura multiplataforma. Per usar Evernote cal registrar-se i aleshores pots usar un "capturador" per guardar notes. N'hi han pels trastos d'Apple, els d'Android i també com a complements de Firefox o Chrome. De manera que indistintament de que fem servir, quan veiem quelcom a les nostres pantalles que ens agrada cliquem Add to Evernote i ens ho guarda al nostre compte en forma de notes.

Després, tot allò que com una formigueta has anat acumulant, pots gestionar-ho amb una aplicació d'escriptori o en el web de manera sincronitzada. L'Springpad vindria a ser el mateix.

Fins aquí molt bé i sincerament penso que és una bona aplicació. Però com que ja sabeu que sóc una mica perepunyetes permeteu-me buscar tres peus al gat.
Mireu, jo sóc d'aquella generació que en algun lloc de casa dels pares té un munt de cintes de vídeo gravades de l'època de l'VHS. Cintes que una vegada gravades no m'he tornar a mirar mai més. Aquesta experiència em va servir per aprendre que no sempre pot ser útil emmagatzemar informació.

Penso que per utilitzar Evernote de forma esporàdica tampoc val la pena aprendre a fer servir una nova eina i que si ho fas gaire compulsivament et pot portat tanta feina cercar informació en el magatzem d'Evernote com tornar a buscar-ho en les fonts de la xarxa. Sobretot si ja fas servir marcadors en les pròpies fonts.
Pot haver-hi un punt entremig on si que sigui molt útil aquestes eines, però això ja és una cosa que haurà d'esbrinar cadascú.

Penso també que els capturadors multipantalla tindrien més rendiment si enlloc de portar a un magatzem et portessin directament a les eines que fem servir per produir els nostres continguts.

Jo és que sóc un fanàtic del just-in-time.

P.D.: la meva admirada Carolina també mostra interès en això de prendre notes. Mireu-la aquí.

Què tenim?

2011-09-03T12:39:00.005+02:00

En cansa una mica això d'anar a manifestacions. No és que em molesti, ni que no hi vulgui anar, ni que em cansi físicament. Però noi, darrerament no fem res més que manifestar-nos, demanar insubmissió, acampades i no acataments. El problema no és fer això si no que fer això vol dir que sempre estem a la defensiva.
Està bé fer editorials conjuntes o manifestacions multitudinàries, i si ho hem de tornar a fer doncs som-hi, però no és això companys.

Però clar, què tenim ...

... tenim els d'ICV que sembla es trobin millor en el seu ambient protestant no pas construint. Tenim els de CIU que mantenen la seva ambigüitat que tant va bé per guanyar vots com per agenollar-se davant l'adversari. Tenim als del PSC, o millor dit ja no els tenim, perquè aquest partit ja ha desaparegut abduït pel PSOE. Tenim als independentistes com ERC, SI o les CUP incapaços de guanyar cap vot o de fer res mentre discuteixen entre ells.
Tenim també un PP que somriu, guanya vots i entra a ajuntaments i diputacions. Tenim també a l'Anglada que com més amunt pugi de més amunt caurà, però que de mentre s'ho passa pipa.

Per bé o per mal, tampoc tenim cap altra cosa per fer o cap altre lloc on anar, de manera que cadascú faci el que pugui i retuitegi allò que cregui més adient.

Immersió lingüística ( ... de nou)

2011-09-02T17:16:00.004+02:00

Tornem-hi, que no ha estat res.

Crisi?

2011-09-01T22:48:00.002+02:00

Va ser sortir a la ràdio i dir que no, que va, que els blocs no estan en crisi i per primera vegada en els quatre anys que fa que faig de blocarie m'he estat tot un mes sencer sense escriure un sol post. Espero que el Saül no vegi aquest post.

Per cert, com han anat les vacances? .... heu vist que blogger ha tret una nova interfície? Jo segeixo fent servir la vella, però.

País en xarxa

2011-07-31T22:24:00.006+02:00

Aquest dissabte vaig sortir parlant de blocs i de l'Osonosfera a COMRàdio en el programa País en xarxa presentat i dirigit per Saül Gordillo, amb la col.laboració de Quique Azcona . Vaig compartir tertúlia amb Oriol Ferran i Francesc Gelabert.

Podeu tornar a escoltar ( i veure) el programa al bloc d'en Saül o al bloc del programa.

40 anys de l'Apollo 15

2011-07-29T17:20:00.008+02:00

Seguint amb l'idea de fer una referència als vols del Projecte Apollo durant els seus 40é aniversaris, que vaig començar al novembre del 2008 amb l'Apollo 7 i que vaig seguir amb els 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14 aquests dies toca fer referència a l'Apollo 15.
Ho vaig començar a fer, i ho segueixo fent, sobretot per tenir una idea del que van ser la cronologia dels fets.

Del 15 podem destacar el reconeixement de terreny que van fer abans de sortir des de l'escotilla superior, que és la que els uneix al CM. L'ús per primera vegada d'un rover lunar, el portar a la terra la pedra Genesis Rock, i com a anècdota l'experiment del martell i la ploma per demostrar que Galileo tenia raó.

Twitter, @Bonpreu_Esclat i el 29é FIMC

2011-07-17T22:54:00.016+02:00

L'altre dia vaig veure al twitter de la cadena de supermercats osonenca Bon Preu/Esclat aquest tweet on convidaven a tuitejar per entrar en el sorteig d'entrades pel 29é Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i com que no costa res m'hi vaig afegir amb aquesta piulada.

Doncs resulta que el divendres vaig rebre un tweet on em deien que tenien unes entrades per a mi. :-)

Així que aquest diumenge hem anat cap a Cantonigròs a veure el celebre festival osonenc convidats pels supermercats Bonpreu.

Les entrades son per tot el dia, ... si, si, per tot el dia. Pel matí un concurs de corals joves, amb una actuació molt bona d'una coral xinesa. Després de dinar un concert d'una orquestra juvenil de Wembley que han acabat interpretant "El cant de la senyera" amb el públic dempeus.
Mitjà hora de descans i tot seguit un recital de cinc hores amb un munt de corals i grups de dansa tradicionals, que ha finalitzat amb l'escenari ple de cantaires cantant l'himne de festival i, junt amb el públic, el cant dels adéus.

Està molt bé aquest festival. Molt agraït a @Bonpreu_Esclat per la invitació.

Més i millors fotos a El9nou.cat i a Osona.com. Estava rumiant que aquest festival té un potencial 2.0 enorme ...

El teu llibre de l'estiu

2011-07-16T10:53:00.004+02:00

Des de l'Osonosfera s'ha pensant la manera de fer que el bloc de Biblioteques 2.0 estigui animat durant l'estiu. La proposta és El teu llibre de l'estiu, on es convida a tothom a aportar una foto estiuenca recomanant un llibre.

Doncs vinga, la meva recomanació son els llibrets de la col.lecció Els camins de l'Alba de l'Editorial Alpina, per que tothom pugui fer excursions i descobrir el nostre país.

A més el bloc de Biblioteques 2.0 s'ha presentat als Premis Blocs Catalunya 2011. Ja el podeu votar si us agrada, en aquest post expliquen com és fa. El trobareu en la categoria de blocs corporatius.

De pas, i ja que podeu fer un vot per cada categoria, si aneu a la de miscel.lània/personals en trobareu un que es diu fons de pantalla i que el seu blocaire ha tingut la gosadia de descriure'l com Posiblement, el millor bloc de tots. Ho dic per si també el voleu votar. ;-)

Arrels

2011-07-15T21:08:00.001+02:00

Google +

2011-07-04T22:01:00.010+02:00

Google ha tret una nova eina 2.0 que està en fase de proves i que de moment per fer-la servir s'ha de demanar invitació, les quals és van concedint de mica en mica. La nova criatura rep el nom de Google+, ... o G+ ( gé plus ) per la gent del mundillo 2.0 ;-)

Després de provar-la uns dies no me'n puc estar de comentar-ne unes primeres impressions. Per dir-ho en poques paraules, és com el Facebook però de Google.
Sí, al principi desorienta una mica, però si penses en fbk li agafes ràpid el funcionament, doncs bàsicament és la mateixa filosofia amb algunes petites diferències que passem a comentar:

- Hi han funcions pràcticament iguals, com el mur o el time-line.
- Hi han funcions que fan més o menys el mateix, però d'una manera més fashion, com ara agrupar els amics, encerclar-los en diuen al G+.
- Hi han funcions noves que no crec que fbk trigui a tenir aviat, com ara les videoconferències en grup.
- Hi han funcions que no se si fbk les voldrà incorporar com ara editar els textos.
- Hi han funcions que m'agraden del fbk que no té G+, com ara poder amagar el contingut d'alguns amics pesadets ;-)
- Hi han funcions que no m'agraden del fbk i que no té G+, com ara els jocs tipus Farmville.
- ...

Sí, Google ha volgut imitar a Facebook, fins hi tot ja ha sortit una aplicació per a Chrome per als que prefereixen l'estètica de fbk però volen fer servir G+.
Tècnicament jo crec que ambdues aplicacions estan força a l'alçada l'una de l'altra i serà interessant veure la cursa que fan entre elles.

Altra cosa és l'estratègia competitiva.
Fbk porta un gran avantatge. Per molt que Google compti en incorporar als usuaris de Gmail a G+ tan aviat com pugui, en Zuckerberg té per ara una superior musculatura pel que fa a nombre d'usuaris i habit d'ús, almenys aquí a casa nostre i costarà que la gent faci servir dues eines molt semblants.
Desconec com està el tema a l'Àsia o en tots aquells indrets on el ranking d'eines 2.0 més usades no coincideix amb els dels països occidentals.

De totes maneres jo el que lamento és que Google hagi apostat tan fort per entrar a les xarxes copiant l'arquitectura del model Facebook. Segur que hi han altres maneres d'aprofitar la filosofia 2.0 que no sigui aquesta. Es podrien fer eines que permetin aprofitar les aportacions de la gent per construir continguts, que enlloc de basar-se en el push informatiu ho facin en un pull, que impliquin el compromís per tirar endavant tasques i projectes, que s'emmirallin en altres models de relació entre les persones, eines obertes amb protocols que permetin interactuar amb usuaris d'altres marques, ...

Així doncs penso que G+ és un gran pas per Google, però no aporta gaire res de nou per a la humanitat, ... almenys de moment.

2011, una odissea a la xarxa

2011-07-01T16:20:00.009+02:00

Qui més qui menys, tots hem vist o sentit a parlar de la famosa pel.lícula 2001: una odissea a l'espai. En una part de la peli s'explica que han fet unes excavacions a la lluna, en el crater Tycho concretament, per tal d'investigar l'origen d'unes anomalies magnètiques. Allà és on hi troben el famós monòlit.

Doncs bé, resulta que la sonda LRO, que orbita la lluna des de fa un temps fent fotos en alta resolució, aquests dies ha fet una passada per damunt del crater Tycho ...

... i, he he he he, si us fixeu en les imatges podreu veure tot un pedruscot al cim de la muntanya.

Que hi fa un predruscot com aquell al cim d'una muntanya? Òbviament no estic insinuant cap relació entre una cosa i l'altra, però no em negareu que molen aquestes casualitats. :-)

Fer un post per explicar un tuit.

2011-06-27T15:26:00.006+02:00

Com que no soc prou bo per sintetitzar certes idees en 140 caràcters a vegades utilitzo al meu bloc per intentar donar forma a quelcom que he apuntat en un tuit.

No se com serà el futur de la premsa digital, ni com ho ha de fer aquest sector per sortir de la crisi, ni tampoc se com s'ha de fer una capçalera digital per tal que sigui viable econòmicament.

Hi han però una serie de punts que fa temps que tinc més o menys clars, jo no he deixat de comprar sovint els diaris perquè siguin en paper. No és el suport, és com aquest suport condiciona el contingut. Una edició en paper té limitacions de format que, amb els anys, han anat condicionant la manera d'explicar-nos les coses. Conceptes com l'hora de tancament, la portada, el concepte de columnista, la noticia unicel.lular en si mateixa, vendre la informació empaquetada, .... tot això ha condicionat als professionals del paper a una manera de fer que han traslladat a les capçaleres digitals quan a internet no existeixen aquestes limitacions.

Conceptes com el real-time, la gestió d'etiquetes, la construcció de continguts, la segmentació i focalització directes, participació 2.0, ... no son possibles en el paper, i alhora tampoc s'estan fent servir a les noves capçaleres digitals que segueixen fent les coses a la xarxa amb els mateixos esquemes i limitacions mentals que tenien en el paper.

L'equip petit

2011-06-26T20:18:00.003+02:00

Vivim en una societat de consum. Consumir és la base del nostre motor econòmic.
Però com és pot fer que una societat que té les necessitats bàsiques cobertes segueixi consumin?

Amb frustració. Frustració pel fracàs, per no tenir més, per no ser com els altres, per no poder, per no saber, per no guanyar, ...

Per sort en mig aquests oceans de frustració, també hi trobem illes d'esperança ...

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Són els meus ídols.

Tenim un problema

2011-06-21T16:30:00.003+02:00

Porto uns quants dies mirant-me tot aquest tema dels indignats amb una certa perspectiva.

A veure,
per una banda tenim a un grup de gent que ara s'indigna i comença a protestar, volen fer-ho d'una manera transversal i sense afiliacions polítiques. Acampan al mig de places i quasi com voler començar de zero tot això de la democràcia.

Per l'altra tenim als més catalanistes que, farts d'estar indignats des de fa temps, s'indignen encara més amb els indignats per no tenir en compte la seva indignació.

Em sembla que si que tenim un problema.

Conclusions:

1.- És absurd voler fer res a Catalunya sense comptar amb els sectors més de la ceba.
2.- És absurd voler fer creure que la divisió entre nacionalitats separa els bons dels dolents.

No vol dir res

2011-06-14T22:38:00.002+02:00

Una foto històrica

2011-06-08T13:43:00.000+02:00

En el bloc Eureka en Daniel Marín explica molt bé la raó per la qual aquesta és una de les fotos que passaran a la historia i aquí en podeu veure la resta.

Una foto per a la historia que passarà desapercebuda per a molta gent. Mai, mai, mai entendre com la majoria de la gent prefereixen mirar la tele enlloc de fascinar-se amb l'exploració del nostre sistema solar, sobretot ara que podem seguir-ho quasi en directe a traves de l'internet 2.0.

Concentració pacífica "Vic rebutja la PxC"

2011-06-03T15:46:00.006+02:00

Divendres, 3 de Juny Concentració Pacífica
a les 20:30 a la Plaça : "Vic rebutja la PxC"

Actualització, 3-6-11 a les 23:30, via @el9nou:

CHAMPIOOOONS !!!!!!!!!!!!!!!

2011-05-28T22:52:00.002+02:00

25

2011-05-26T22:18:00.003+02:00

M'havia descuidat d'explicar-vos que l'altre dia vaig anar a la llibreria Muntanya de Llibres a una presentació que va fer Marc Serena del seu llibre "La volta dels 25".

No se que ho fa, però darrerament només compro llibres de blocaires.

El bloc del Marc el vaig descobrir, em sembla recordar, quan passava a la Xina dins el seu periple de donar la volta al mon. Em va cridar l'atenció el fet que postejés tant sovint i també per ser un dels primers blocs de viatjers als que vaig seguir.
La llàstima dels blocs de viatges és que s'acaben a l'acabar el viatge.

En Marc va començar la seva setmana vigatana el programa Voranit d'El 9 TV.

... el llibre l'he començat i està força bé.

Jo no.

2011-05-24T23:40:00.002+02:00

Sóc d'Osona i jo NO he votat a PxC.

Potser que comenci a quedar clar qui són els irresponsables que ho han fet.

Què és tot això del 2.0?

2011-05-17T14:00:00.006+02:00

Aquests dies estic fent apologia de tot el que envolta aquest concepte i m'estan fent molt aquesta pregunta. A veure si aquest post em serveix per explicar que vol dir aquest numero que ens va tan bé per resumir una idea.

El nombre prové del món de la informàtica. Quan es posa a la venda un programa informàtic es diu que és la versió 1.0, però com que aquesta gent no saben estar-se quiets ràpidament el comencen a remenar i en van treien noves versions, com ara la 1.01, 1.018, 1.2, 1.23, ... Quan el canvi és substancial i acaben fent un programa nou, aleshores canvien el numero de davant del punt, es a dir 2.0, 3.0, ...

Doncs bé, fa un temps un expert d'aquells que hi han i que no recordo mai el nom va dir que internet, que està constantment evolucionant, havia fet un canvi tan profund que havia entrat en la versió 2.0.

Quin ha estat aquest canvi?

Doncs l'aparició i popularització d'aplicacions que permeten a tothom, d'una manera fàcil i gratuïta, aportar contingut a la xarxa. És el que en diem eines 2.0 i que serien els blocs, Twitter, Facebook, Youtube, ...

... i això que té d'important?

Fa no tans anys, quan a casa nostre hi havia un regim dictatorial el conjunt de mitjans de comunicació tenien forma piramidal i estaven controlats des de d'alt pel dictador. Amb el canvi democràtic van aparèixer molts nous mitjans i la piràmide és va fragmentar en moltes (no tantes) altres piràmides comunicatives.
Malgrat la proliferació de canals i mitjans en els darrer anys, l'accés a aquests fluxes d'informació seguia restringit a la voluntat d'aquells que tenien el poder per comprar un micròfon.

Ara, en l'era 2.0, qualsevol persona pot d'una manera fàcil emetre continguts a l'abast de tothom. Ara tots tenim micro.

Si, ja se que tenir un bloc no vol dir que tot el món el llegeixi, que al twitter no hi han grans audiències, que si tothom parla alhora ningú escolta i que hi ha molt de soroll i tot el que vulgueu, però només cal endinsar-se una mica en aquest mundillo per veure la llum que dóna.

A partir d'aquí doncs, podem també aplicar el concepte a diversos elements de la nostra societat com ara la premsa 2.0, política 2.0, biblioteques 2.0, amics 2.0 ... i tot allò que adopti aquesta filosofia de facilitar la paraula a tothom que tingui quelcom a dir.

Ling cover Rachel

2011-05-16T20:22:00.001+02:00

No he trobat cap clip que estigues bé de la Rachel Yamataga cantant aquesta canço, però m'ha agradat aquest cover.

La lluita per la pregunta

2011-05-09T18:12:00.006+02:00

"La gent creu que una campanya electoral consisteix en dues respostes oposades a una mateixa pregunta, i no és així. Es tracta de lluitar per la pregunta adequada."

Josh Lyman, The West Wing 7x02 The Mommy Problem

Si en un col.legi electoral podéssiu preguntar a la gent per que han escollit aquella papereta per votar, cadascun d'ells us donaria una resposta. La pregunta a aquesta resposta és a la que és refereix en Josh Lyman.

M'ha costat entendre-ho, millor dit, m'ha costat donar-hi importància, però com que aquests dies estic seguint les campanyes electorals del meu poble, hi he acabat dedicant temps a veure que volia dir i té tota la raó del món.

Ens passen mil coses pel cap i pel nostre entorn, hi han mil temes que associem a la feina que ha de fer un alcalde, d'aquestes mil preguntes una serà la que triarem per decidir a qui votar. És a dir, que triarem a fulanito perquè és el que dóna la millor resposta a la pregunta que nosaltres considerem més important, i la considerem la més important perquè hem estat escoltant tot el que ens han estat dient i hem arribat a aquesta conclusió.

Una campanya consisteix en lluitar per tal que els electors considerin que la pregunta clau que determina el seu futur sigui aquella per a la qual el candidat té la millor solució.

Sou candidats? ... quina és la vostra pregunta?

Com faria jo una campanya 2.0

2011-05-08T22:51:00.005+02:00

Ja vaig explicar fa unes setmanes en el post "Collonades 2.0 ... o no" les raons per les quals crec que s'han d'utilitzar les xarxes socials en política.
Després d'estar uns dies queixant-me de que no m'acaben de convèncer com s'estan fent les campanyes en aquestes eleccions, passo doncs a rumiar i a postejar com crec jo que s'haurien de fer.

Benvolguts candidats,
penso que una campanya electoral 2.0 s'ha de moure en tres eixos:

- Fer xarxa, una xarxa pròpia. A partir del nucli dur de partit és poden anar traçant cercles de contactes per tal de poder difondre el que volem dir. Això s'ha d'estructurar una mica, no val deixar-ho a la bona voluntat dels simpatitzants. Tampoc cal abusar-ne i voler fer quelcom semblant a un arxiu policial. N'hi ha prou amb parlar-ne obertament i tenir-ho una mica clar.
Sovint tots els candidats us queixeu de que no sortiu prou als mitjans, que la premsa us menysté, doncs bé amb una xarxa una mica currada podeu arribar a la gent sense dependre de ningú.
Ah! ...i que sigui una xarxa oberta, no endogàmica entre militants.

- Continguts, els grans oblidats. En un municipi és fàcil estar d'acord en moltes coses i a vegades cal anar a discutir sobre el tipus de bombetes o de llambordes per tal que l'oposició pugui desmarcar-se del govern i tenir un discurs diferenciat.
Molt bé, és a vosaltres a qui us toca decidir, expliqueu-nos una mica però, perquè ho voleu fer així.
No hi ha res més avorrit i desencisador que un discurs electoral generalista d'eslògans i frases fetes buides de contingut que el podria subscriure qualsevol partit.
Candidats, us heu de mullar i opinar. Us perdonarem les rectificacions i canvis d'opinió, no ho farem amb els silencis ni amb la sospita de que no us interessen els nostres problemes.

- Dinamització, poseu-ho fàcil. No ens feu empassar sermons dominicals, volem quelcom fàcil d'entendre i recordar. No ens importa escoltar-vos moltes vegades si cada vegada ens aneu explicant la vostre història de mica en mica. Compartiu els vostres nervis de campanya i l'emoció d'unes eleccions. Deixeu-nos participar, ens costarà doncs no hi estem acostumats, però de mica en mica hi anirem entrant.

... i per fer tot això, doncs que cadascú triï les eines 2.0 que li resultin més còmodes.

Els meus amics els polítics

2011-04-29T20:05:00.005+02:00

Tinc 135 amics al facebook, ja se que no son molts però és que ja tinc una edat i poca vida social.
Si descomptem els menors, coneguts virtuals i amics d'altres països en queden 120.

Doncs bé, resulta que per sorpresa meva d'aquest 120 n'hi han 35 (29, 1%) que formaran part d'alguna llista electoral en les properes eleccions del 22 de maig. És a dir que quasi el 30 per cent de les meves amistats son polítics. Hi han parents, companys de la feina, amics de la infància, coneguts i saludats. Tots són, segur, bona gent.
Aquests números s'han d'agafar, òbviament, amb pinces doncs hi hauríem d'afegir molts matisos a aquest sondeig. Malgrat tot, les conclusions que exposaré ara son valides.

Aquest dies a l'anar mirant llistes de candidatures municipals ha estat un degoteig continu de trobar-hi gent amb qui més o menys ens anem veient.
Això potser a la gent de la capital, o de les grans ciutats els sembli una mica estrany, però en els pobles és força normal. Quan surten les llistes el primer que es fa és veure qui hi ha de conegut.

Hi tinc gent al PSC, CIU, ERC, ICV-EUiA, SI, CUP i candidatures locals. Bé, però anem al gra del que volia dir.
Primer de tot dir que, malgrat que tots diguin el contrari, tots estan ficats en política. Sí, sí, benvolguts/des amics/gues meus/ves, anar en una llista electoral és ficar-se en política.
I és que senyors, la política en democràcia no és quelcom dolent. Deixem ja de banda tots els tòpics i donem a la feina de polític el reconeixement que és mereix.
Que hi han casos de corrupció? si, alguns, però molts pocs. Res a veure, ni de lluny, amb els que hi havien o hi haurien en un regim dictatorial.

I segon, doncs desitjar-vos a tots molta sort i alhora agrair-vos la tasca que feu. Penseu que les eleccions son la part emocionant de la política, desprès venen els maldecaps, problemes, enrenous, ... buf!

A la reste dels que no ens presentem, doncs us voldria agrair que deixeu de parlar malament dels meus amics, els polítics.

Bona Diada de Sant Jordi

2011-04-23T08:00:00.007+02:00

Quan estic dins les onades
i el mar està tranquil,
em relaxo sobre elles
i sembla un paradís.

Quan entro dins les onades
em tornen tots els pensaments,
totes les hores passades
que he viscut tot aquest temps.

Després pujo a un turó
i contemplo la bellesa,
la tendresa i la blavor
que conté la mar oberta.

"La mar calmada" de Núria Ayats.
Premi Englantina de 5é.
Jocs Florals 2011 CEIP Fortià Solà.

Qui té por de l'Spotify?

2011-04-21T20:14:00.004+02:00

Com ja sabeu, aviat l'Spotify reduirà les prestacions en temps i nombre de cançons que venia oferint fins ara als comptes gratuïts, els que tenen publicitat.

Ara, amb les restriccions Spotify passara a ser d'un programa d'escoltar musica a ser un programa per saber quina musica ... volem escoltar.
Cert és que hi han les versions de pagament i que cinc euros al mes és un bon preu per escoltar tota la music que vulguis. Passa però, que no puc portar la musica a altres llocs com ara el cotxe. A vegades també faig el muntatge d'endollar-lo a equip de musica, però no se com fer-hi una connexió digital. De manera que no pagaré per escoltar musica al portàtil, sobretot tenint en compte que hi han altres opcions.

La gracia de l'Spotify no era que oferís musica en streaming, ni que tingués una interfície xula i pràctica, si no més aviat que semblava que havia aconseguit poder oferir musica lliurement amb els ingressos per publicitat.
Dic semblava perquè vistos els anuncis que posaven jo tampoc ho entenia massa. Fa temps que venia dient que la publicitat a l'Spotify estava molt mal explotada. Que amb la informació que tenia de nosaltres, amb la possibilitat d'arribar a un mercat segmentat, ens estava oferint anuncis de productes que mai compraríem.

Tothom diu que canvien perquè no és pot oferir el servei sense pagar. Dic jo, aleshores com pot ser rentable Telecinco si només és finança amb publicitat?
Al meu entendre no es vendran més discos amb l'Spotify capat. Més aviat el problema podria venir del seu potencial, mai explotat, per fer una bona mossegada al minvat pastís publicitari, tant local com global.

On jo estava ...en lluna plena

2011-04-18T00:01:00.001+02:00

No m'agraden els faristols

2011-04-14T22:40:00.003+02:00

Els faristols de tribuna vull dir, els de fer discursos.

Els hi tinc una mica de mania. Quan una persona es posa darrera d'un per deixar anar un discurs em costa concentrar-me en el que diu. Em fan pensar massa en els sermons dominicals, en avorrides classes magistrals, en rotllos patateros, ...

Entenc que han estat un bon invent i que han permès la difusió d'idees.
Entenc també que a una persona no professional en discursos no se li pot exigir que faci gaires floritures i que ha vegades per dir quatre paraules ja n'hi ha prou.
Doncs si, però vaja ... si és dóna el cas de poder triar prefereixo altres alternatives i per il.lustar-vos sobre què vull dir us poso un parell d'exemples que segurament tenen darrera autèntics cracks de la comunicació, però que alhora poden ser un punt de referència.

El primer ja us en vaig parlar fa quasi un any. Va ser durant les eleccions a la presidència del FC Barcelona.
Em va agradar molt com va fer el seu discurs en Rosell. Senzillament no en va fer. Un sofà, un micro i som-hi. En aquest post en vaig parlar i ara el recupero doncs segueix vigent.

L'altre exemple de mestre de mestres en discursos sense faristol és sense cap mena de dubte l'Steve Jobs. Les seves keynotes són brutals en quant a capacitat de comunicació.
Màxima senzillesa, sense concessions, màxima eficàcia. Molt millor que el flautista d'Hamelin.

Mirem-ho.

10A

2011-04-08T12:18:00.002+02:00

L'Olla de Joanetes

2011-04-03T13:07:00.036+02:00

Diuen que la gastronomia comença quan a més d'alimentar el cos, alimentem també l'ànima.
Avui però, la cosa va de caminar. Podem posar el cos en forma sortint a caminar des de casa nostre, però si a més volem alimentar l'ànima haurem de fer una bona ruta.

La ruta que us proposo ara l'hem pensada nosaltres a partir de l'excursió de pujar al Puigsacalm pels ganxos nous que vaig postejar fa poc.
Inspirant-nos en el concepte de l'Olla de Núria, l'hem batejada com a Olla de Joanetes degut a que és una caminada circular al voltant de la vall on hi ha el poble de Joanetes, a la Garrotxa. És tan guapa i benparida que no podem pas haver estat els primers en fer-la, però no l'hem trobada referenciada enlloc.
Aquesta caminada s'enfila i dóna tota la volta per les muntanyes que l'envolten i torna a baixar cap al punt de partida.

La podem dividir en 7 parts clarament diferenciables.

Som-hi doncs, a veure si la bateria del Garmin aguanta tota la caminada.

1.- Comencem des de Joanetes mirant a munt cap al nostre objectiu. La primera part s'enfila ràpid i sense concessions en mig d'uns fantàstics boscos d'alzines.

2.- A l'arribar al peu de les cingleres trobem aquest punt (el barret) on ens separem de la caminada dels Ganxos Nous (camí més llaurat i que va cap a la dreta),avui anirem pels Ganxos Vells (cap a l'esquerra).
Els ganxos vells, malgrat el seu nom, estan força bé. No és difícil, però molt de compte amb canalla o persones poc habituades. Jo, hi ha algun tram que no l'hagués pas fet sense els ferros.

3.- Al final de la canal ens porta al coll on comença el Pas del Burros. Camí que transcorre pel mig de les cingleres del peu del Puigsacalm i el Puig del Llops.
És molt maco, més llarg del que m'esperava i amb alguns passos que faran passar una mala estona a gent amb vertigen.

4.- Nosaltres decidim no pujar al Puigsacalm per no haver de recular i dosificar forces.
Per anar fins al Coll de Bracons no agafem el típic camí de Font Tornadissa i preferim seguir l'aresta cimera. A la meitat perdem el camí i optem per baixar fins al coll de Sant Bartomeu i des d'allí si seguir el clàssic recorregut fins a la Collada.

Per cert, si algun santperenc llegeix aquest post seria interessant muntar un xiringuito a la collada. Es posaria molt bé una cervesa fresca i un entrepà de botifarra calenta quan hi arribes, ... i si els osonencs no s'animen a fer-ho, a veure si ho fan els garrotxins, doncs els caps de setmana el coll s'omple de cotxes.

5,- Deixem enrere el coll de Bracons i ens endinsem cap a travessar el bosc de la Grevolosa per la seva part superior. En aquest tram perdem de vista la vall, doncs transcorre per l'altre cantó de la serralada.

6.- Creuem el coll de llancers i altre cop tenim vistes de la vall, i veiem ja el punt de partida i final. Davant nostre tenim el recorregut fet hores abans.
Aquest tram passa per la cara nord de la serralada i és més humit i fresc.

7.- Finalment arribem a la cirereta del pastís: l'ermita de Sant Miquel de Falgars, o de Castellot.
Des d'allà fins a Joanetes ja és tot baixada.

com que es va acabar la bateria del mòbil, he hagut de rapinyar aquesta darrera foto d'aquí

Va vinga, us animeu a fer-la? Son 16,9 km, 1.427 m de desnivell acumulats i nosaltres hi hem estat 7:30 hores, al voltant d'una hora per cada tram.

La bateria del Garmin tampoc va aguantar i el traks de Wikiloc els hagut de fer manualment.

VIT & #catosfera

2011-03-26T10:20:00.004+01:00

Aquest divendres per la tarda em vaig apropar una estona a l'inauguració a Vic del nou i flamant VIT. Un nou equipament de la ciutat destinat a ... coses d'aquestes dels ordinadors.

Hem de veure si des de l'Osonosfera hi podem col.laborar.

Com que no hi havien canapès, tot seguit vaig desfilar cap a Granollers a la jornada d'obertura de la Catosfera.

Sempre és interessant escoltar què s'explica de nou sobre el món del 2.0, encara que no s'expliqui res de nou. Tot i que precisament això pot arribar a ser el més interessant.

Collonades 2.0 ... o no.

2011-03-25T14:24:00.014+01:00

Aquest matí, casualment, he tingut uns moments per anar a esmorzar en un bar. Casualment l'únic diari que hi havia per llegir era El 9 Nou. Ha estat també per pura casualitat que en les pàgines de cartes dels lectors m'hagi fixat en un escrit dels molts que hi havien. Que l'hagi trobat interessant no ha estat pas casual ...

Fa poc l'Edgar Rovira va fer un molt interessant post al seu bloc titulat Tot per l'audiència, estimat candidat on, molt encertadament, explica alguns consells sobre què no funciona utilitzant les eines 2.0 en una campanya electoral.
Aquest post m'ha tingut rumiant uns dies sobre perquè si serveixen les eines 2.0 en una campanya electoral. En unes eleccions i en la vida en general.

La resposta l'he trobada casualment llegint aquest mati el diari, concretament en una carta al director.

L'escrit el signava en @marcfontsere, regidor de medi ambient del municipi osonenc de Torelló i candidat a l'alcaldia pel PSC a les properes eleccions del 22M. En ella en Marc donava explicacions a una anterior carta on algú s'havia queixat d'una tala d'arbres al municipi. La resposta, molt ben argumentada, m'ha agradat molt.
Tot i que tenia coneixement d'aquesta tala, personalment no m'hi havia amoïnat sobre si s'havia fet bé o no. Malgrat això, m'ha agradat llegir l'explicació.

"... i que té que veure una cosa amb l'altra?" - us preguntareu.

Anem doncs per explicar-ho.
Al regidor i alcaldable torellonenc el segueixo pel seu bloc, twitter i facebook, i tot i que no li hagés costat res, podia haver reproduït aquesta carta també per les seves eines 2.0, però, almenys en el moment d'escriure aquest post, no ho ha fet.
Segur que amb la publicació a El 9 Nou aquest text ha tingut molta més audiència no pas la que hagés tingut només internet. Es a dir que ho ha llegit més gent i possiblement ha convençut a més possibles votants.
Però, ai las! resulta que els que el seguim a ell (a ell l'estic posant com a exemple, però podríem estar parlant de qualsevol altre candidat, ok?) a través dels followers del Twitter ho fem perquè tenim l'actitud pro-activa de voler escoltar tot allò que diu.
I precisament ha estat a aquest col.lectiu a qui no ha arribat la seva acurada explicació.

Gent, la frontera ( o l'abisme) que hi ha entre l'1.0 i el 2.0 no és res més que una qüestió d'actitud. Amb l'1.0 arribareu (potser) a la gent apoltronada al sofà. Amb les eines 2.0 us escoltarà aquell que tingui interes en escoltar-vos.

En tota campanya electoral hi ha una massa critica de l'electorat (que és la que acaba decantant la balança) que almenys dedica tres segons del seu temps en mirar-se amb actitud responsable i pro-activa les diferents opcions que té alhora de decidir qui administrarà els recursos públics.
Només son tres segons, just per fer una ullada a una pàgina web ... o per començar a explicar una història.

Biblioteques, Spotify i Madam Butterfly

2011-03-21T11:13:00.005+01:00

He rebut per e-mail la llista que envien periòdicament des de la biblioteca amb les novetats de CD's. M'ho he mirat, he vist que hi havien un parell de grups desconeguts i he anat a l'Spotify a escoltar-los.
No m'han fet gaire el pes i he seguit escoltant Madam Butterfly, malgrat que escoltar opera a l'Spotify impliqui que et posin una publicitat totalment inadequada pel mig.
De fet aquesta òpera de Puccini la tinc també en CD, però per mandra, acabo tirant quasi sempre de l'Spotify per escoltar musica, doncs puc endollar l'ordinador a l'equip de musica i escoltar-ho molt bé.

Tot això m'ha fet pensar que ja no hi vaig a la biblioteca a buscar música. Abans m'hi deixava caure de tant en tant, remenava els CD's i quasi sempre marxava amb algun d'ells.

Així doncs, com afecta l'Spotify a les biblioteques? Al marge del meu cas particular, no em vaig capaç de quantificar-ho. Però està clar que convindria replantejar-se el paper que han de fer.

Al meu entendre, l'Spotify no és ni una competència, ni un rival per a les biblioteques, més aviat tot el contrari. Crec que hauria de ser un aliat.

A veure, el préstec de CD',s és tan sols un mètode que serveix a la finalitat de difusió de la cultura musical, no un fi en si mateix. Les noves eines que van apareixen a internet donen oportunitat a les biblioteques de superar les feixugues limitacions que suposen la difusió cultural a través de copies físiques i permet dedicar recursos a dinamitzar i fer més efectiva aquesta promoció.

No tinc cap llibre electrònic, ni se massa com funcionen però diria que aquest plantejament també hi ha de ser vàlid.

De tot això n'estem parlant i donant voltes a la iniciativa de l'Osonosfera Biblioteques 2.0

SuperLluna plena

2011-03-19T00:01:00.000+01:00

Editorial Alpina

2011-03-12T12:29:00.005+01:00

Soc de la quinta que va començar a fer caminades amb els clàssics mapes de l'Editorial Alpina.

Aquests mapes són tot un referent per a una època de l'excursionisme català. Eren la única ajuda que teníem per endinsar-nos en la terra incognita que eren (aleshores) molts dels indrets del nostre país que quedaven allunyats de les carreteres. En aquells inicis anàvem justos de recursos i compràvem només els mapes que necessitàvem.
Més endavant, un dia al veure el deteriorament en que estaven els meus, vaig adreçar-me a una llibreria i vaig renovar-los.

Just poc després l'Institut Cartogràfic de Catalunya va començar a editar nous mapes molt més detallats i els vells van caure en l'oblit, alguns encara per estrenar.
Els vaig anar conservant de caixa en caixa, com a un cert exercici de nostàlgia d'una època.

Fa poc remenant les caixes de d'alt de tot els vaig tornar a trobar i, com aquell qui no vol la cosa, en vaig posar un dins la motxilla, ... i és va quedar allí fins que al mig d'una caminada ho vaig recordar i el vam tornar a treure.

Va estar bé, doncs acostumats com estem ara al Google Earth, els GPS i el detall cartogràfic dels mapes actuals tornar a utilitzar aquelles referències clàssiques va ser un exercici entranyable.

L'Editorial Alpina, per sort, no es va quedar amb aquells formats i ha anat evolucionant.

Biblioteques 2.0

2011-03-02T23:04:00.004+01:00

Enguany ens ha costat una mica. Ens havíem deixat emportar un xic pel desànim generalitzat però, potser animats per la nova musica dels Manel i amb l'empenta de la presidenta, s'ha començat a posar fil a l'agulla i l'Osonosfera ja té projecte per entretenir-se aquesta primera meitat de 2011.

Per votació varem decidir que el tema havia de ser Biblioteques 2.0. És a dir, que debatrem sobre com poden incidir les eines 2.0 en el funcionament de les biblioteques.
En la darrera reunió que vam fer per començar a donar forma a l'asuntu va semblar adient de tornar a utilitzar el bloc com a eina aglutinadora de l'activitat. Als premis ja l'havíem fet servir, no obstant en Eleccions 2.0 ens vam decantar per utilitzar una pàgina al facebook. Alhora de repartir-nos les tasques amb la reste de companys em vaig oferir a fer la plantilla del bloc, i ja la podeu veure a ...

http://biblioteques2punt0.blogspot.com/

Ara haurem d'anar donant forma al projecte i omplint-lo de contingut. Us convido a seguir-lo i a participar-hi si voleu.

Sobre la tasca de fer-ho us volia comentar un parell de coses.
La primera és que per evitar liar-me entre les meves coses personals i les de l'Osonosfera vaig decidir descarregar-me el navegador Opera i fer-hi allí tot el referent a l'associació blocaire. Al principi no m'agradava gaire, però amb una mica d'ús l'he trobat força interessant.

El segon tema és que he descobert com posar un widget de Twitter en un bloc o espai web. És molt fàcil, només cal anar al lloc de Widgets a Twiter i configurar-ho. :-)

Ànima del 33

2011-03-01T22:01:00.008+01:00

Aquest diumenge vaig tenir al Twitter una petita conversa amb el Community Manager del programa Ànima del Canal 33, via @anima33.

No miro gaire la tele, però em vaig deixar convèncer i l'endemà dilluns vaig estar al cas per veure-ho.

El programa em va produir una sensació una mica agredolça.

Té moltes coses que m'agradaven, però alhora em costava molt enganxar-m'hi. El contingut, el ritme pausat, la veu en off de la Txe Arana, un plató agradable, ... ho posaria en el braç de la balança favorable.

Com que no m'acabava d'aclarir en què posar a l'altre cantó, he posat el vídeo en una segona pestanya del navegador i m'he posat a escriure aquest post mentre el tornava a escoltar.
No m'agrada el format, se sembla massa a un suplement dominical del diaris en paper. Diu moltes coses, però no les explica. Per enganxar-m'hi haurien de tocar menys temes però més a fons.
Estic encara intentant digerir la veu de Sílvia Pérez Cruz quan el presentador ja em parla d'un llibre que no tinc temps a assimilar de que va.

Preferiria un format que em permetés apalancar-me al sofà amb la voluntat de deixar-me convèncer emocionalment, no informativament, de la varietat cultural que tenim.

Malgrat tot us recomano que mireu el programa que adjunto aquí i jutgeu vosaltres mateixos.

Dels Community Managers potser quedaria millor dir-ne Dinamitzadors 2.0, no?

Salt de Sallent

2011-02-27T20:32:00.010+01:00

Caminada matinal al Salt de Sallent des de Sant Privat d'en Bas a La Garrotxa.
Hem fet just la volta al salt pujant per la dreta i baixant pel camí de l'esquerra.

Boira, calçots i altres coses importants

2011-02-20T19:19:00.014+01:00

Cap de setmana ple d'afers importants.

Dissabte al matí una lleugera caminada des del restaurant Les Gorgues (St Martí sescorts, Osona) fins a l'Esquirol, fent un tram del camí ral de Vic-Olot.

El diumenge tocava calçotada.

Per fer-ne una de bona cal adquirir uns bons calçots i bla, bla, bla ....

.... o bé, fer servir el nostre sistema.

Busqueu algun lloc on facin una calçotada popular i feu-ne un bon aprovisionament.

Esta molt bé tenir amics que porten guitarres a les festes, si a més algun d'ells sabés tocar-la ja seria genial.

Blues ... moon

2011-02-19T00:08:00.000+01:00

pssst! ... cliqueu també aquí

#sensesenyal

2011-02-18T16:07:00.003+01:00

Google Body

2011-02-15T22:03:00.003+01:00

De tant en tant van sortint coses a la xarxa que em sorprenen. Ahir, a través del bloc d'en Josep Lluís Osona web 2.0 , vaig descobrir Google Body, una de les darreres creacions de la gent de Google.
El millor és que ho aneu a veure i després en seguim parlant. Cal, però, que tingueu un navegador que suporti webgl, com ara el Chrome.

Xulo, oi?

El que passa és que jo a més de donar-li voltes a l'esquelet he començat a imaginar que es podria fer amb aquesta nova joguina, perquè m'hi jugo un pèsol que els de Googleplex no la deixaran així. Vaja, a mi m'agradaria que ho fessin evolucionar tal com han fet amb Google Earth.

Imaginem-nos que és així i la cosa es comença a posar cada cop més complexe. Podrien posar-hi animacions per veure com funciona el sistema digestiu, o com funcionen les articulacions o la musculatura.
A més, de la mateixa manera que ara podem posar rutes als mapes de Google amb eines com ara Wikilocs, doncs podríem començar a posar-hi malalties al nostre sofert cos virtual. Que què passa si li trenquem una costella, o ampliant el nivell de detall podríem veure que és una cirrosis, o com esdevé una malaltia cardiovascular, ...

Imagineu-vos que cada vegada que un jugador mediàtic ha tingut una lesió la premsa fa un tuit amb un enllaç al GBody on es visualitzi la lesió del crack, o per la marató de TV3 que ens puguin ensenyar amb detall que volen investigar, ...

També podríem anar al metge i al tornar a casa (a l'iphone s'hi veuria molt petit) ens trobem un e-mail amb l'enllaç on es representa la nostre malaltia.
Gent, que ja sabem que qui no té un all té una ceba.

Clar que també aviat hi haurien polèmiques, ... fins a quin punt de detall s'hauria de representar el funcionament del sistema reproductor? Qui estaria autoritzat a entrar "malalties" al GBody? Només haurien de poder fer-ho institucions que publiquen aquelles revistes que llegeix la famosa monja de les farmacèutiques? ...

N'anirem parlant. El cos humà genera molta informació.

Petita història 2.0 d'un dissabte qualsevol

2011-02-12T20:22:00.008+01:00

A la Plana de Vic tenim el fenomen de la inversió tèrmica que ens porta sovint la nostra famosa boira. Quan la veiem al matí ja sabem que damunt d'ella hi pot haver un sol llampant, i que si el volem veure haurem d'anar alguna de les serralades que envolten la plana i enfilar-nos amunt.
A vegades però resulta que allí també està ennuvolat. Amb els anys aprens a sospitar si damunt la boira hi haurà o no el sol.

Aquest dissabte volia sortir a caminar una estoneta, però el tipus de boira m'ha fet desdir tot pensat que més amunt hi haurien més núvols freds i m'he quedat per casa fent coses diverses.
Com que tenia l'ordinador engegat per l'spotify i perquè anaven arribant mails de temes diversos, doncs sovint li anava fent una ullada. Com que el Twitter em va apareixen a peu del Firefox, doncs també li anava fent una ullada.

Ha estat un tuit que m'ha cridat l'atenció. He preguntat i m'han respòs. A més, m'han aportat aquest testimoni gràfic.

foto gentilesa d' @enricxicoy

Doncs ben dinat, amb la feina diversa acabada, m'he guarnit amb els estris de caminar i m'hi he escapat una estona . Com no, he fet la mateixa foto unes hores després.

Cal un nou lideratge 2.0

2011-02-07T20:00:00.008+01:00

Compte amb el títol del post que no porti a confusions. No estic pas demanant que l'Artur Mas és posi a tuitejar desesperadament. Fa referència a que al moviment anomenat 2.0 li caldria un canvi de "lideratge".

Lideratge entre cometes, doncs en això del 2.0 mai hem sigut gaire de seguir a ningú. Passa però que fins ara, almenys en el nostre país, hi havien un parell de sectors que han estat al capdavant en nombre de tuits i per tant de popularitzar tot aquest enrenou.

Una part de la gent que és dedica a la política, i també altres vinculats al món periodístic han estat dels grans impulsors d'aquest fenomen, alhora que li donaven un cert prestigi i notorietat aixecant-lo més enllà de una raresa de quatre frikis. Tota aquesta afirmació la podem amanir amb totes les cometes que vulgueu però no em negareu que tinc força raó.

Bé doncs, malgrat que en els darrers mesos hi ha hagut un degoteig incessant de polítics i periodistes que s'han estrenat al twitter, diguem clar que poca cosa nova han aportat. D'altra banda, les passades eleccions del 28N van ser força frustrants des d'aquest punt de vista, quedant sovint el seu ús com a mera anècdota o curiositat. Per les municipals del 22 de maig m'estranyaria que la cosa canvies gaire.
En quant a la premsa, doncs tres quarts del mateix, enrocada a la seva manera de fer i sense voler anar més enllà dels primers passos que van fer ja fa un temps.

Així doncs sospito, amb totes les excepcions que vulgueu, que les novetats que és puguin produir en aquests sectors vindran més donades perquè s'hi veuen avocats no pas per la seva voluntat d'aprofundir en el tema del 2.0, com havien fet fins ara alguns dels seus representants més actius.

Qui ha de prendre el relleu? Doncs no ho se, podria sortir de qualsevol lloc, des de la divulgació científica, l'ensenyament, l'esport, el món empresarial (ho dubto), l'espectacle, .... de fet fins hi tot podria ser que ja s'estigues donant i jo no ho hagi percebut.

Clar que també podria passar que "hasta aquí hemos llegado" i no anem més enllà, que en lloc de créixer i evolucionar ens dediquem a engreixar-nos. Estic pessimista avui.
Penseu que des de Silicon Valey ens arribaran només les eines, però el seu ús depèn de nosaltres.

P.D.: Si algun dels companys de l'Osonosfera llegeix aquest post ( que ja sabem que som molt amics, però entre nosaltres ens llegim poc) no cal que busqueu res entre línies, doncs precisament en aquests col.lectius hi han les excepcions més honroses. ;-)

40 anys de l'Apollo 14

2011-02-05T19:57:00.012+01:00

" ... miles and miles and miles ... " és la famosa frase (a mi també m'agrada fer-la servir quan s'escau) que va dir Alan Shepard quan fa 40 anys en una de les dues passejades lunars es va treure una pilota de golf de la butxaca, va muntar un pal i davant la sorpresa tothom es va convertir en la primera i única persona fins ara que ha jugat a golf a la lluna.
Després ho van calcular i la pilota malgrat l'impressió que va tenir Shepard, que degut a la baixa gravetat lunar semblava que anava molt lluny, no va fer tantes milles.

Fa poc la LRO va enviar fotos detallades de la lluna i encara es veuen perfectament les petjades dels astronautes. De moment, però, la pilota no l'han trobat. ;-)

Després de l'odissea del 13, la NASA s'ho jugava tot en l'Apollo 14, la darrera de les missions tipus H.
Shepard, Mitchell i Roosa no van fallar i el projecte va poder passar a les següent fase de missions.

més fotos aquí i aquí

I tu, què fas pel teu poble?

2011-01-30T11:14:00.009+01:00

Des de l'Ajuntament de Torelló (Osona) s'ha editat un llibret amb el títol " I tu, què fas per Torelló?" , que continua la tasca que feia el joc de taula sobre el poble per fer conèixer als seus convilatans el teixit associatiu del municipi i alhora "incitar-los" a participar-hi.

Una iniciativa molt ben pensada en quant a contingut, però que altra vegada ha estat concebuda i gestada en entorn analògic i que de moment no he vist que hagi tingut presència digital.
Em diran que es vol arribar a tothom, que cal evitar l'escletxa digital, que hi ha molta gent que això d'internet encara no, que un llibre repartit casa per casa arriba a tots, ...

"Todo va a cambiar" es titulava del llibre que treia l'any passat el blocaire Enrique Dans i ja ens avisava de la falsedat del títol, la realitat és que tot ja ha canviat.

Aquest dies el govern d'Egipte ha tallat internet a tot el país per intentar controlar les protestes i les manifestacions contra el seu regim. Una autèntica revolució que s'estén pel món àrab país a país.
Aquest dies també, Alex de la Iglesia dimiteix al capdavant de l'acadèmia del cinema espanyola com a protesta pel l'animalada que suposa la imposició de l'anomenada llei Sinde.
Wikileaks està sacsejant dia si, dia també tot el món polític, ...

Internet 2.0 no és el futur, es la nostra realitat quotidiana.

Dic tot això perquè ja comença a empipar que una administració publica concebi una iniciativa en analògic i que després, com a molt, amb un pdf ja es pensin que han complert.
Doncs no, al 2011 els projectes s'han de concebre, gestar i incentivar en digital 2.0, després alhora d'exposar-los si que hem de pensar com crear "ponts" que ens permetin salvar l'escletxa digital i arribar a tothom.

A Palafolls (Maresme) ho van fer diferent. El mateix concepte, la mateixa idea, igual empenta associativa, diferent mentalitat, diferents resultats.

Què més !?!!

2011-01-27T17:07:00.006+01:00

El refrany que diu "Cuando el rio suena, agua lleva" és perfectament aplicable al Twitter.
Portava jo uns quants dies llegint piulades sobre la feina del nou portaveu del Govern, Francesc Homs i em vaig preguntar si n'hi havia per tant. La resposta em va adreçar cap als vídeos de les rodes de premsa i he estat uns dies escoltant-les. No senceres, però si alguns fragments.

En Carles Banús, però, més àgil i coneixedor del tema que ens ocupa va fer-ne aquest post al seu bloc. Jo per no repetir-me el subscric, us n'aconsello la lectura i reprenc el debat agafant-me en un dels comentaris que li han deixat. Concretament aquell que, molt encertadament, planteja la conveniència de donar massa importància a les formes per damunt el contingut.

Jo penso que les formes son importants, sobretot si estan al servei d'una millor difusió del contingut.
Quantes vegades després del 28N hem escoltat la frase: "no ens vam saber explicar", nois doncs, convé explicar-se bé i per fer-ho cal cuidar les formes. A més, unes formes encertades permeten també avaluar millor la credibilitat del contingut exposat. És a dir, que si t'ho expliquen clar els enganxes abans si et volen enganyar.

Els que vam seguir la serie de TV, The West Wing, tenim com a referència comunicativa a la impecable C.J. Cregg. No podem pas demanar al Quico Homs que competeixi amb un personatge de ficció, però si que és cert que el seu estil comunicatiu em recorda al de la televisiva portaveu de la Casa Blanca, que alhora estava inspirat en un personatge real.

Així doncs, després d'haver repassat algunes de les rodes de premsa, si que situo a l'Homs al costat d'aquells polítics catalans que m'agraden escoltar, i no hi té res a veure que sigui osonenc, eh!

No us sembla?. Va vinga doncs, alguna pregunta m... vull dir, ... Què més !?!!

La foto l'he agafada del post de'n Carles

Cursa d'orientació

2011-01-23T19:22:00.020+01:00

Aquest diumenge al matí hem anat a la Cursa d'Orientació popular de Sant Vicenç de Torelló.
De fet més que popular quasi podríem dir que és casolana, però malgrat segur escandalitzaríem a algú de la FEDO, està feta amb molt bona voluntat i , com en les altres edicions, ens ho hem passat pipa.

Després d'apuntar nosaltres mateixos la situació de les vuit fites al mapa, jo n'he fet una foto, comencem el nostre grupet tots junts a la seva recerca i captura.

Lo de travessar varies vegades el riu glaçat i amb risc de mullar-te amb temperatures sota zero no era necessari del tot, però ja sabeu que l'esperit competitiu a vegades ofusca una mica l'enteniment.

Un fantàstic matí assolellat i glaçat al nord d'Osona.

La cursa és fa en els actes de la festa major d'hivern del poble ... i finalment la recompensa, enguany hem quedat tercers.

La terra ... des de la lluna

2011-01-18T21:51:00.002+01:00

En aquest any la lluna plena segueix tenint la capacitat de fer sorgir clips en aquest bloc, i a més segueix amb la línia dels darrers mesos en que siguin noies les que canten.

Com llegeixo el diari ARA

2011-01-14T20:12:00.007+01:00

Cadascú té la seva manera de llegir el diari, que pot canviar fins hi tot segons quin sigui el diari.

Jo a l'Ara ja li he agafat una rutina.

Començo fent un bon repàs a la portada. Passo pàgina i vaig de dret a l'opinió del director. Per a mi això és important, si no estic d'acord amb la manera de pensar del director en costarà confiar amb la resta de la gent que ha triat per treballar al diari.
A les pàgines quatre i cinc vaig a buscar el dia que m'espera i en primera persona, m'hi he acostumat i m'agraden, així com també fer una ullada als tuits destacats de a la xarxa...

... i quan a la següent pàgina ja entren en matèria, m'aturo i tanco el diari.
Buf! encara no estic preparat pel contingut més espès, el giro i a repassar la contraportada. M'agraden les contres dels diaris però, al meu entendre, de moment l'Ara encara no està encara a l'alçada de LV, per exemple.

Segueixo obrint pàgines i llegint el diari al revés fins que penso que ara si, que ja he fet l'escalfament i ja estic apunt per encarar-me amb el contingut gruixut del dia. D'un salt, me'n torno allà on ho he deixat abans i m'hi capbussó en la lectura, i així vaig fent de mica en mica fins al final.

Lo de la foto gran al mig del diari ... home, que voleu que us digui,... està bé posar-la, però el paper no permet una gran definició i la foto surt massa pixelada. Crec jo que amb mitja pàgina n'hi hauria prou.

És normal llegir el diari així? Com ho feu vosaltres?

Puigsacalm pel ganxos nous

2011-01-09T16:43:00.019+01:00

El Puigsacalm és sens dubte un dels cims que més vegades he pujat a la meva vida. No soc capaç de recordar quantes vegades hi he estat.
Aquesta vegada però, enlloc d'anar-hi per les suaus carenes que venen d'Osona, hem triat pujar-hi per les cingleres de la Garrotxa.
Ho hem fet perquè fa poc vaig veure aquest post en el fantàstic bloc de l'Antoni i ens varem posar en l'agenda de "tasques pendents per fer el més aviat possible" aquesta ruta.

La caminada ha començat aquest diumenge a la sortida del sol en el bucòlic poble de Joanetes. El camí, molt bonic, no dona gaires concessions i s'enfila ràpid cap amunt. És bonic, però carai com puja.

Ja en la cinglera, seguim el camí molt marcat, trobem la canal dels ganxos nous i ens enfilem amunt. Aquesta zona no és tècnicament molt difícil per una persona que hagi fet una mica de muntanya, però aneu amb molt de compte si porteu canalla o gent amb vertigen, o poc habituada.

A Sta Magdalena s'acaba la grimpada i continua el camí vers el Puig dels Llops i després al Puigsacalm.

Per cert que he estat mirant el llibre de signatures i n'he trobat a faltar unes que haurien d'haver estat fetes dos dies abans. Algú es va descuidar de signar ;-)

Per tornar hem fet el camí que explica la Dolo fins al Coll de Bracons, on ens esperaven per baixar en cotxe fins a Joanetes. Darrerament el camí de Bracons al Puigsacalm s'ha tornat en una mena de rambla molt transitat, amb molta gent de l'àrea metropolitana.

Tot plegat ha anat molt més depresa del que em pensava, des de Joanetes en dues hores i mitja ens hem plantat al cim, fer l'entrepà i anar cap a Bracons en una hora i mitja més. Quatre hores en total, que ens han deixat molt cansats.

Com anem?

2011-01-03T20:12:00.014+01:00

Estava escrivint un post pel bloc i a mig fer me n'he adonat que era un tema massa espès per començar l'any, i que cal cuidar una mica les maneres.
Així doncs, el deixo per després de festes i aprofito per fer-ne un d'aquells que surten tal com ragen.

Com que, a l'igual que la majoria de blocaires, també tinc que confessar que el Facebook i el Twitter li prenen una mica de temps al bloc, doncs me n'he anat a ells i els he pres un parell de fotos per fer un post.

Encara que vagi un parell de dies tard, començo l'any explicant-vos que cada vegada em ratlla més anar-me'n a dormir tard per Cap d'Any i que cada vegada m'agrada més llevar-me aviat per Any Nou, i per tant vaig aprofitar per anar amb uns amics a veure com sortia el sol des de Bellmunt, un dels cims d'Osona. Enguany ens va fer nuvol i no el vam veure el sol, però ens ho vam passar bé igual.

Vaig arribar a casa just a temps per picar de mans tot seguint la marxa Radetzky i per qüestionar-me (a bona hora) si calia haver fet un bon esmorzar, doncs ja sabia que hi havia canelons per dinar.

Però vinga, que acabem d'estrenar any i convé agafar-s'ho amb força i ganes, que diuen que aquest serà tot pujada, ... que "la cuesta de enero" arribarà fins al proper Nadal, vaja.

Per cert, i enllaçant amb el post de l'altre dia (Sortir a caminar), tot esperant al sortida del sol a Bellmunt vam coincidir amb en Josep i la seva senyora. En Josep és aficionat a enviar fotos a espais de meteorologia com el temps del telenotícies o l'espai terra, ens va explicar que durant l'any passat n'hi van publicar més de dos-centes.

Bon Nadal

2010-12-24T13:29:00.007+01:00

Silencis 2.0

2010-12-23T17:05:00.008+01:00

Dimarts hi va haver enrenou a la xarxa amb el merder de la llei Sinde, però el meu entorn 2.0 es va revolucionar molt més ahir amb la sentència del TS contra la immersió lingüística del català a les escoles, i mentre escric aquest post m'arriben alguns tuits en resposta a la decisió del govern del PSOE de portar al TC la llei de consultes del PSC.

Quan passen aquestes coses, sobretot i especialment amb el tema de la immersió, tendeixo a buscar opinions en les eines 2.0 d'aquells a qui considero un referent i que tenen coses a dir, ... ho haurien de tenir coses a dir, perquè sovint en aquest casos no diuen res.

Doncs si, està molt bé si et dediques a la política tenir un twitter o un facebook per anar fent algun vers, penjar algun vídeo o alguna foto d'alguna inauguració.
Però no és això companys.
Se me'n refoten totes les parides que es diuen a la xarxa quan "no toca" i m'emprenyen els silencis quan toca dir-hi alguna cosa.
El mítings, la publicitat electoral, tota aquesta martingala no se l'escolta ningú. És en els moments de tensió, quan veiem que hi han coses en joc, és llavors quan volem saber que passa.
És llavors quan volem el tuit, el post o l'anotació al Facebook.

No demanem impossibles, no demanem miracles ni actuacions heroiques. Demanem tan sols saber que aquells que ens representen juguen de part nostre i ho volem escoltar des del seu propi mitjà, doncs ja no confiem en els mitjans tradicionals.

És en aquests moments de xup-xup a la xarxa quan els silencis decepcionen i fan mal.

Darrerament s'està escoltant molt la frase "no ens hem sabut explicar prou bé". La va fer servir ahir en Sandro Rosell, que ha protagonitzat alguns dels silencis d'aquesta tardor i ara ha fet una xerrada per intentar solventar-ho. Podríem dir que és bo dir les coses una vegada reflexionades, que cal evitar les declaracions en calent.
Però nois, les coses ara van molt rapides i si esperes gaire a dir-hi la teva et quedes fàcilment fora de joc, el missatge per força i ja no t'escolta ningú. Per molta raó que tinguis, l'endemà ja és tard.

En Guillem que hi entén més en comunicació política n'ha escrit un post. Jo només penso que la reflexió s'ha de fer caminant i que els silencis 2.0 passaran factura com a oportunitats perdudes.

Catalans, catalanes, sandrusku, ... benvinguts al món del temps real !

Immersió lingüística

2010-12-22T20:51:00.005+01:00

via ara.cat

Hivern

2010-12-21T19:03:00.007+01:00

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits incansables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres,
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

"Les quatre estacions. Hivern." El poble (1966)
de Miquel Martí i Pol.

Anem a la lluna

2010-12-20T21:00:00.001+01:00

Sortir a caminar

2010-12-11T16:50:00.006+01:00

M'agrada sortir a caminar.

Enguany ho he fet bastant, m'ho vaig proposar a principis d'any i ho he anat mantenint. Sovint quedem amb els amics i fem una caminada combinada amb el pertinent esmorzar en algun punt d'avituallament de referència.
Com que combinar les logístiques familiars no és fàcil, a vegades també m'escapo una estona pel meu compte i me n'hi vaig tot sol.

No deixa de ser curiós com al bosc o a la muntanya t'hi pots trobar gent.

Aquesta tardor vaig conèixer en Norbert quan estava gravant amb la seva càmera de vídeo un time-lapse en un turó de la Garrotxa. Vam estar parlant i em va explicar que a principi d'any havia fet el Camí fins a Santiago des d'Olot en 37 dies.

Un altre dia, caminant pel Cabreres em vaig creuar amb en Ramon que anava carregat amb la seva càmera de fotos. Vam estar parlat sobre com fotografiar la tardor i de blocs de fotos.
Amb les explicacions que em va donar, després vaig mirar de buscar fotos seves a la xarxa i, si no m'equivoco, de les que he trobat m'ha cridat l'atenció aquesta.

Foto de Ramon Mas a bloc de fotos d'osona.com

... i aquest matí, a l'agafar un camí per evitar una batuda de senglar, m'he trobat en Jordi que preparava els estris per pintar un quadre.
M'ha estat explicant que passava el cap de setmana a El Guell i que li agradava dur a terme la seva afició de pintar escoltant musica clàssica. No se'n troben gaires de pintors de paisatges.

Jo per part meva, avui m'he limitat a tirar algunes fotos amb el mòbil tot fent camí.

Radio Ona

2010-12-10T20:21:00.005+01:00

A vegades em costa parlar de 2.0 i tot això de les TIC.

Sí, per què m'he trobat que si començo a parlar-ne com hi estic acostumat em trobo que el meu interlocutor no em segueix i m'acaba preguntat allò de : " ... i tot això del bloc perquè ho has de fer? ".

Em passa el mateix quan em demanen que és el Twitter. Com els hi expliques?. Sí dius que és un servei de microblogging ja l'has liada. També pots posar exemples de que segueixes a alguna persona més o menys coneguda i aleshores ho mig entenen.
Altres vegades intento explicar-ho d'una manera tan elemental que em dona la sensació que no estic dient res.

En fi. Tot aquest preàmbul és nomes per explicar-vos que la setmana passada vaig anar a una tertúlia a Radio Ona per parlar de les TIC i l'educació. Va estar moderat per l'Enric i vaig acompanyar a la Sílvia i als alumnes Icart i Claudia, el programa es diu EDUCA EN XARXA, parlem d'educació, i el podeu escoltar clicant l'enllaç.

Finalment només fer una petita correcció al comentari de presentació de l'Enric per dir que soc de l'Osonosfera, però no en soc membre fundador.

Compostardor

2010-12-07T22:44:00.002+01:00

Qui té un jardí , cuida un hort o unes plantes veu molt fàcilment els cicles vitals. Els brots verds, la floració, els fruits i l'arribada de la tardor. Tot aquest procés tan obvi el perdem de vista amb facilitat en el dia a dia del "món modern". Per sort encara podem trobar algunes opcions que ens mantenen en contacte amb la nostre essència.

Aquest és el darrer post que escric sobre el tema del compostatge. Ho deixo així, de sobte i amb coses per explicar. Clicant l'etiqueta podeu veure els altres posts que l'han precedit. Jo seguiré compostant, però no aniré fent-ne post pel bloc.
A vegades, ja passa, que els cicles vitals s'acaben de sobte, i malgrat la tardor ja venia avisant sempre et queden coses per dir o per fer quan tot s'acaba.

Temps moderns

2010-12-03T19:05:00.009+01:00

Amb tot l'enrenou de les eleccions i el Barça he anat demorant aquest post que tenia pendent des que vaig anar a la xerrada que es va fer a l'UVIC dins dels actes del centenari de l'Observatori J. Pratdesaba.
En aquest post del bloc del centenari en podeu llegir un apunt sobre com va anar i jo només hi afegiria que va estar molt bé.

De totes maneres ara en aquest post voldria posar l'accent en un detall que m'ha quedat donant voltes pels cap, i que no és el famós cràter.

En la xerrada se'ns va parlar de la figura de'n Pratdesaba, de com eren els telescopis a principis de segle passat i com ha evolucionat l'observació astronòmica en els darrers 100 anys.

Amb tot jo voldria posar-me en la pell d'aquells, que com el nostre il.lustre vigatà, van tenir en aquella època les inquietuds de ser tafaners en tot allò que els envoltava.

Llegeixo com van portar en tren a Vic la primera bicicleta, (el revisor els va dir que aquell trasto no s'aguantava dret), com experimentaven amb les primeres emissions de radio, com es capficaven per intentar entendre perquè a Vic hi havia boira, com s'entretenien amb els grups de poesia o els conjunts de guitarres, o com en Pratdesava va construir l'observatori i com es preocupaven per difondre tot allò que anaven descobrint.

Sens dubte van ser temps apassionants, temps de grans canvis tecnològics que van canviar la seva manera de pensar i que ens han portat al món que tenim avui en dia.

Quan penso en aquesta gent, també penso en projectes com ara Guifi.net o d'altres que es fan arreu del país, i permeteu-me, inclús en la mateixa i molt més modesta Osonosfera.cat.

Perquè ara també estem vivint temps moderns, i m'hi jugo un pèsol que tots aquells "culs inquiets" avui en dia tindrien un bloc en la nostre comunitat blocaire per explicar allò que els apassiona.

Estaria bé que d'aquí a molts anys algun dels nostres nets també és preocupi de recordar el que va passar a Osona a principis del XXI.

Els dibuixos de la Pilarín han estat copiats d'aquest llibre i retocats amb la millor de les intencions.

Barça 5 - Mourinho 0

2010-11-30T02:08:00.001+01:00

La lluna o el vent

2010-11-21T23:30:00.002+01:00

Tornem a tenir lluna plena i podeu mirar de trobar-hi el cràter,... si no és que us distrèieu massa veient com la Katie busca respostes en el vent.

Un cràter a la lluna

2010-11-19T15:40:00.011+01:00

Aquests dies he estat buscant un cràter a la lluna i us asseguro que és una tasca semblant a buscar un forat en un formatge emmental, ... el gruyère no en té de forats.

L'he buscat sobretot a Google Moon i a la pàgina de l'International Astronomical Union que m'ha recomanat en Xevi, però res, no tinc la certesa d'haver trobat el que cercava.
El cràter que em porta de bòlit és el que la societat anglesa "International Lunar Society" va dedicar al 1950 al científic vigatà Josep Pratdesaba.

Tinc la referència d'aquesta foto

... i també que el cràter es troba en la zona de libració, i per tant és complicat de veure.

Però el problema principal rau en el fet que aquesta societat anglesa va fer la catalogació a principis dels 50. No pel fet de que aleshores estaven al final de la postguerra, si no més aviat perquè encara ni tan sols ningú s'havia plantejat seriosament la possibilitat d'anar a la lluna, i per tant aleshores encara era una utopia imaginar cartografiar-la de prop o veure l'altre costat.
Bé, algú si que hi va pensar, però és una altra historia.

La qüestió és que en pocs anys els esdeveniments és van precipitar a una velocitat inimaginable i vet aquí que el dòlar es va acabar imposant al permetre fer unes noves i acurades cartografies lunars. Imagino que la NASA i col·laboradors devien respectar la nomenclatura dels cràters lunars fàcilment visibles, però que van batejar al seu gust els de la zona de libració o la cara oculta.
De manera que tot sembla indicar que el cràter ara té un altre nom. Però malgrat tot ha de seguir existint i jo seguia volen saber quin era.

Buscant per internet n'he trobat dues referències. La primera deien en un foro que el cràter Pratdesaba era ara el cràter Lyot. Ho he mirat i si, podria ser. Està a la zona de libració, però no s'ajusta del tot al mapa de la foto.
He trobat el cràter Lyot al Google Moon i també en aquest vídeo que va fer no fa molt la sonda japonesa Kaguya.

És xulo aquest cràter, oi?
Però no satisfet del tot he continuat cercant i he trobat aquesta altra referència sobre el cràter Brisbane, on al final veureu que diu : Brisbane G was once called Pratdesaba by Hugh Percy Wilkins and Antonio Paluzie-Borrell, but the IAU did not accept that name.
Sembla una referència més adient, però aquí no em quadren gaire les mides.

De manera que no n'he tret del tot l'aigua clara encara, però ha estat una cerca divertida i instructiva...

... i si en voleu saber més de'n Pratdesaba i l'estudi de l'astronomia en el darrer segle us animo a anar a la xerrada que farà en Pere Planesas a l'UVIC el proper dimarts 23/11/10 a les 19:00. Ens hi veiem.

Actualització: He trobat aquesta foto feta per l'Apollo15.

Peter Habeler a Torelló

2010-11-13T18:10:00.018+01:00

Peter Habeler és un d'aquells alpinistes que a la dècada dels setanta van contribuir a evolucionar el món del muntanyisme.
Era d'una generació que per edat no van poder ser els primers en fer els grans cims, però que van protagonitzar un canvi en la mentalitat d'anar a l'Himàlaia. Deixaven endarrere les grans i feixugues expedicions i afrontaven les grans muntanyes, quan encara eren grans muntanyes, amb simplicitat i el mínim imprescindible.
A més, finançaven les seves aventures fent pel.licules, conferencies i escrivint llibres que van ser una referència per a noves generacions que vam venir després, tant pels que els han imitat pujant vuit mils, com pels que ens hem quedat fent trekings i gaudint de la muntanya.

El meu primer llibre de muntanya va ser d'en Peter Habeler.

Doncs resulta que aquest cap de setmana ell ha estat el convidat d'honor del Festival Unnim de Cinema de Muntanya de Torelló.

El divendres hi va haver la primera sessió de la 28èna edició del Festival i s'ha de dir que ara amb vídeo HD i sorround les pel.licules de muntanya guanyen molt.
La tercera pel·lícula de la nit va ser la mítica "Everest unmasked" de 1978, que explica com Habeler i en R. Messner van ser la primera cordada en pujar al sostre del món sense l'ajuda d'oxigen embotellat, fet que aleshores quasi tothom creia que era impossible.
A la pel.lícula se li nota l'edat, però conserva l'interes d'un clàssic del genere.

Hem pogut escoltar les explicacions d'en Peter abans de la projecció i també en una tertúlia el dissabte al foyer del teatre Cirvianum.
És potser una mica més baixet del que em pensava, però com a persona sembla molt més gran del que és mostra en els llibres.

Per cert, he estat tota la setmana cercant per casa el seu llibre i no l'he trobat, de manera que jo no l'hi he pogut fer signar.

P.D. : Curiosament en el mateix moment en que estava al Cirvianum l'estaven entrevistant a El9TV, coses de la tele. (minut 58)

La Consellera i l'Alcalde

2010-11-11T18:32:00.006+01:00

Gracies a la capçalera digital osona.com ( o millor dit naciodigital.cat/osona) i a TVOsona aquesta setmana hem pogut veure un interessant exemple de debat polític.

El primer round el vam tenir quan li van fer a la Consellera Tura una punyent pregunta sobre el jutjat que havia d'anar a Vic i va acabar a Manresa.

Veiem-lo,

... aquí la Tura m'ha fet recordar als millors moments de'n Jed Bartlet.

A veure, m'ha impressionat la seva resposta, ha estat clara, molt ben argumentada i contundent. És cert que ho ha fet defensant la seva postura i que ha acabat fotent una mica de canya a l'adversari, però trobo lícit com ho ha fet.

Com no, poc després teníem la replica de l'Alcalde de Vic, en Vila d'Abadal

L'Alcalde ha estat més fluix. Anava a la defensiva, tant que ha hagut de recórrer a frases com "... ja sabem com és la consellera...", "... a Vic ens tenen marginats...", o similars, per acabar fotent les culpes de tot plegat a la bombolla immobiliària.

Se que és complicat per a un lider tenir al cap tots els detalls de tots els temes que pugui tenir sota la seva responsabilitat i que a vegades els cal tirar pilotes fora per sortir-se'n d'una entrevista, però crec que l'Alcalde hagés estat millor si s'hagués atrinxerat defensant i argumentant millor la seva postura enlloc de tirar cosses contra la Consellera.

Queda clar que el consistori municipal va arriscar al mantenir el pols amb la Consellera i no em sembla pas malament que ho fes. Ara bé, cada administració ha de defensar la seva tasca i si et passes de frenada has d'assumir-ne els riscos i les responsabilitats. Si creus que has avaluat bé la situació i tens raó doncs explica-ho bé, i si creus que els mitjans no et fan justícia doncs per sort avui tenim la xarxa i les eines 2.0 que et permeten a baix cost explicar els que vulguis directament a qui vulgui escoltar-te.

No obstant, no voldria pas fer partidisme amb aquest post. Segur que si busquem trobarem altres exemples a l'invers, no només d'aquests dos partits sinó dels altres també.

Tot això tan sols és una petita reflexió d'un profà en la matèria que faig ara que comença la campanya electoral pel 28N.

Fira de Barcelona

2010-11-08T10:11:00.008+01:00

La Fira de Barcelona és segurament el recinte firal i d'expositors de referència a Catalunya, i ... alhora un model que s'està quedant una mica obsolet en alguns punts.

Intentar programar la visita d'un Saló a través de la seva web és una gran manera de perdre el temps. Per veure cada expositor has de fer quatre o cinc clics que triguen força a carregar-se, i segons el nombre d'expositors això pot esdevenir una feina titànica. Es a dir, impossible planificar bé.
No se, potser ho fan per evitar que puguis fer una visita virtual ja que amb això poden tenir por de perdre visitants. Home, potser si que perdrien algunes visites, però alhora els que hi anessin anirien més per feina.

Sospito que ens tornem a trobar amb un d'aquells casos en que hi ha un certa por a evolucionar i a fer les coses millor degut a d'incertesa que si això passa ens pot perjudicar, o dit d'una altre manera, si fins ara ens ha anat bé, doncs no ho toquem.

Doncs no, pels que de tant en tant visitem alguna fira no va bé.
A molts en agradaria estar segur que si dediquem un dia per baixar a Barna no serà una pèrdua de temps. A Barcelona o altres Fires que fan arreu. Anar a una Fira no ha de ser com l'hora del pati, s'hi ha d'anar per feina i per anar per feina cal tenir més informació sobre que hi trobarem per poder aprofitar millor el temps que hi dedicarem. A una fira s'hi ha d'anar sabent que s'hi veurà. És a dir que no hi hem d'anar a descobrir res, si no a confirmar que allò que s'hi exposa ens pot interessar.

Potser si que estem dins una crisi, però no és casual.

Josep Pratdesdaba i Portabella (1870-1967)

2010-11-07T00:02:00.007+01:00

Ja us en vaig parlar al mes d'Abril, quan es va presentar el llibre il.lustrat per la Pilarín, de la figura del vigatà Josep Pratdesaba i volia tornar a fer-ne alguna referència abans d'acabar l'any en que es commemora el centenari de l'Observator astronòmic que va construir a Vic.

A la Viquipèdia o buscant al Google trobareu molta més informació sobre ell de la que jo conec, de manera que no la repetiré pas en aquest post.

Si però, que hi han un parell de detalls sobre els que voldria entretenir-me una mica.

El primer és una reflexió.
Sí, una reflexió sobre la gent com ara en Pratdesaba, que en èpoques passades es dedicaven a descobrir el món que els envoltava amb els seus limitats mitjans i a fer-ne difusió. Estic convençut que si aquests personatges visquessin ara serien blocaires convençuts. Convençuts de la importància de la divulgació científica i del petit gra de sorra que cadascú hi pot aportar en la seva mesura i voluntat.

L'altre detall és el fet que l'anglesa International Lunar Society li va posar al 1951 el seu nom a un cràter lunar. Cràter complicat de veure des d'aquí, que he estat cercant per la xarxa i, renoi, no hi hagut manera de trobar-lo. Fins que he descobert que a la dècada dels seixanta els americans van cartografiar seriosament la lluna i van posar noms al seu criteri. Amb la de cràters que hi ha a la lluna i van haver de canviar-li el nom al d'un osonenc.
Quan tingui més dades en faig un post i us l'ensenyo.

Abans de final de mes hi haurà una xerrada a l'UVIC sobre en Pratdesaba, ja us en informaré.

La meva porra pel 28N

2010-11-03T22:38:00.005+01:00

Nota: Si les meves dubtoses habilitats de predicció del futur en la política fossin reals, aquest post es podria considera un spoiler.

Nota 2: Aquest post no agradarà a quasi ningú.

Va vinga, que si l'encerto l'endevino, i així podré dedicar el que queda del mes a tasques més profitoses. Així doncs la meva aposta pel resultat del 28N és la següent:

- CIU serà qui traurà més diputats ( fins aquí fàcil, oi?) , però em sembla a mi que no tindran pas majoria. Amb la pasta que s'han gastat en la campanya i amb les ganes que tenen de tornar a manar, acabaran pactant amb ... els socialistes. De manera que, passant dels números, jo vaig directe a que tindrem una sociovergència. El que no se és que en faran del Montilla.

- En Laporta entrarà segur, no ho tinc tan clar amb en Carretero i dubto molt sobre com els anirà a ERC. Malgrat tot, penso que la suma de tots plegats no anirà gaire més enllà del màxim històric que han tingut els d'esquerra tot sols. Per tant els independentistes tindran quatre anys per anar rumiant com ho enfoquen tot això, doncs fen d'oposició a una sociovergència poca feina els deixaran fer.

- Malgrat tot, qui realment marcarà el rumb de la propera legislatura serà el PP. Els hi bufa el nombre de diputats que trauran, amb un de sol i fent palanca amb la sentència del Tribunal Constitucional faran el que voldran.

Bé, ja se que em deixo quelcom, però ja us he avisat que aquest post no agradaria a ningú. De fet aquesta predicció ni tan sols m'agrada a mi, però és el que em sembla que passarà a partir del 28N.

Per cert, el que si que pronostico també és que les iniciatives del que en diuen la "societat civil", es a dir, consultes, manifestacions, ILP antitaurines, lipdubs i similars, seguiran i aniran a més. D'alguna manera ens hem d'entretenir, oi?.

De totes maneres, molta sort als amics i companys que militeu amb alguna d'aquestes formacions polítiques. Malgrat tot, jo encara segueixo creien que hi ha gent vàlida en el món de la política.

Bona castanyada!

2010-10-30T21:01:00.004+02:00